De reüll
Llarena tria el president
Les bases de l’estat de dret dicten que són els ciutadans, a les urnes, els que escullen president. Però els electors que van participar el 21-D han estat privats d’aquesta norma fonamental. La majoria independentista al Parlament no ha pogut investir Carles Puigdemont, el candidat que tenia més suports al Parlament. El 130è no vol tornar per ser empresonat i el preu que pagarien els diputats per una investidura a distància era massa alt i conegut. Més investigacions obertes, potser més empresonats. I l’Estat tampoc no aixecaria el 155. Curiosament, serà el Tribunal Suprem qui decidirà el nom del futur president de la Generalitat. Un jutge: Pablo Llarena. Roger Torrent li haurà de demanar que permeti a Jordi Sànchez assistir al debat d’investidura, tenint en compte que serà el segon candidat amb més suports a la cambra, comptant que la CUP acabi avalant l’acord entre JxCat i ERC. ¿És democràtic que un jutge determini si Sànchez pot ser o no president? ¿I per tant forçar que la majoria parlamentària n’hagi de proposar un altre si no el deixa sortir de Soto del Real? Des d’una perspectiva política i des del punt de vista pràctic, és lògic defensar que no es pot exercir un càrrec com el de la presidència des de la presó. Però legalment Sànchez hi té tot el dret: no ha estat condemnat ni inhabilitat i no ha comès els delictes que se li imputen. L’opinió de Llarena, però, valdrà més que les urnes.