Opinió

A la tres

El marc mental

“La demanda de Puigdemont contra l’Estat fuig del segrest mental en què ens trobem

Si vostès em segueixen habitualment saben que en més d’una ocasió en aquest espai els he parlat del segrest mental que patim, i que sense ni adonar-nos-en fa que considerem normals coses que, en realitat, són un escàndol. En va parlar ahir el president Carles Puigdemont en una entrevista a can Basté, i tenia tota la raó. Jordi Basté li preguntava, un cop i un altre (i jo probablement hauria fet el mateix), què faran els partits independentistes (que algun dia hauríem de començar-ne a dir republicans) quan el jutge Pablo Llarena no permeti que Jordi Sànchez sigui investit president. I Puigdemont li va fer la reflexió: com és que ja ens situem mentalment tots plegats tan ràpidament en aquest estadi? I és cert. Com és que ho donem per fet tan ràpidament, i que no ens escandalitzem en primer lloc pel fet que el jutge pugui bloquejar la investidura d’un candidat que va ser elegit diputat democràticament, que no té cap condemna, i que té un tarannà pacifista de sobres demostrat? Com és que hem assumit amb tanta naturalitat que Sànchez no podrà ser candidat a la Generalitat i permetem que el debat ja se centri a hores d’ara en qui serà el candidat alternatiu? Com és que no estem parlant de quin sistema democràtic tenim, que no permet a un Parlament escollir el seu president? I com és que no ens escandalitzem quan les grans formacions polítiques unionistes (que algun dia hauríem de començar a dir-ne monàrquiques) avalen la tesi que és un disbarat proposar Sànchez? Doncs això, que la resposta és ben clara: perquè el nostre marc mental pateix una mena d’autosegrest, i perquè fruit de l’envestida de l’Estat d’aquests darrers mesos actuem a la defensiva, potser porugament (i s’entén), i no pas a l’ofensiva. Per això té valor aquesta demanda del president Puigdemont contra l’Estat. Perquè fuig d’aquest segrest mental (i real) en què ens trobem, i perquè actua sentint que les lleis hi són per protegir-lo i garantir-li els seus drets com a ciutadà. I, és clar, perquè això és més fàcil sentir-ho a Brussel·les que no pas aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.