Keep calm
L’engany lingüístic
Llegeixo el programa electoral que Ciutadans va presentar a Catalunya i al País Valencià i m’aturo en el model lingüístic a l’ensenyament. Aparentment, la coherència és absoluta. En el primer cas, es demana “un modelo de escuela trilingüe de calidad, en la que el español y el catalán sean las lenguas de enseñanza en las aulas, en igualdad de condiciones, promoviendo que el inglés sea utilizado también como lengua vehicular”. En el cas del País Valencià, la proposta és més telegràfica, però el punt 53 diu molt clarament que “nuestro modelo educativo es el trilingüe”. El problema sorgeix quan passem de la proposta a la realitat, quan comparem allò que Ciutadans defensa en campanya electoral i el que argumenta i vota en els canals parlamentaris.
Ja durant la darrera convocatòria electoral, la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, va fer-se un garbuix quan Vicent Sanchís li va preguntar per què no acceptaven al País Valencià el mateix model que reclamen a Catalunya. Després de donar-hi voltes, va acabar responent que “és una competència autonòmica i cada comunitat pot defensar el model que vulgui”. A banda de l’histrionisme que representa que una candidata del nacionalisme més caspós sigui incapaç de defensar l’actuació del seu partit arreu de l’Estat i acabi emparant-se en la capacitat de les autonomies d’anar per lliure, allò que posa de manifest el mal tràngol d’Arrimadas és la hipocresia d’un partit que, darrere l’embolcall del bilingüisme, allò que defensa en realitat és la supremacia del castellà i la voluntat de residualitzar la resta de llengües. La proposta de suprimir el català com a requisit per accedir a l’administració i el seu vot en contra del model de bilingüisme aprovat a les corts valencianes (amb l’argument que “Cs aposta per un model educatiu trilingüe, sense imposicions i que garantisca la llibertat dels pares”!!) en són les darreres proves. En realitat, el bilingüisme de Ciudadans és el suprematisme de sempre. Un engany.