Dona 365 dies a l’any

Avui parlem de dones perquè el calendari ens diu que aquesta és la setmana que toca parlar de dones i el dia per reivindicar allò que ja fa tants anys que es reivindica. Algun pas hem fet i alguna cosa ha canviat des de l’època en què la meva iaia, tot i no treballar, es passava el dia picant coques al forn de pa de la família i la padrina de casa escallant ametlles o sargint borrasses. Algun pas hem fet, sí, però alguna cosa deu fallar quan només fem passos de tortuga en un món vertiginós. Avui, els editorials dels diaris i els articles d’opinió –molts firmats per homes– trencaran una llança a favor de posar fi a les desigualtats de gènere; a les tertúlies de ràdio i televisió, on potser hi haurà més dones que homes, es parlarà de sostres de vidre que cal trencar, d’igualtat d’oportunitats i d’igualtat salarial. Avui veurem exemples d’homes que s’impliquen en les feines de la llar i de dones que s’han fet un lloc en un sector que algú, algun dia, va decidir que era d’homes. I avui, polítics i polítiques –que en tenim perquè una llei d’igualtat va obligar a equilibrar la balança i fer llistes electorals paritàries– defensaran un model de societat sense diferències de gènere. Avui no sentirem cap home que avali una clatellada, cap directiu que justifiqui plusos i complements salarials per als que van amb corbata. Avui ningú s’atrevirà a dir que la nova secretària està molt bona. Perquè avui és el dia que tothom rema en una mateixa direcció. És el dia de les bones intencions i, per un moment, creurem que si tot està tan alineat és que això ho tenim guanyat i no caldran més aturades i vagues femenines.

Però quan demà soni el despertador la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya continuarà sent de més del 23% i mentre en una punta de món una mare aconsegueixi el miracle diari de deixar a l’hora en punt la canalla neta i pentinada a l’escola i arribar impecable a la feina, a l’altra una dona tornarà a plorar víctima de violència de gènere. Avui parem. Avui ens fem sentir. Però amb avui sol no n’hi ha prou, perquè som dones els 365 dies.