Qui més qui menys

Qui més qui menys, dona o home, s’ha sentit interpel·lat aquests dies a mesura que s’acostava la celebració d’avui, Dia de la Dona Treballadora. Qui més qui menys ha mirat el company o companya del costat a la feina i s’ha preguntat si tots dos cobraven igual, o si havien tingut les mateixes oportunitats per ascendir a l’empresa, o si havia reduït la jornada laboral en tenir fills, o si en arribar a la jubilació cobrarien la mateixa pensió... Qui més qui menys ha mirat la dona que seia al seu costat del tren i s’ha preguntat si s’havia sentit incòmoda en alguna ocasió per algun comentari sexista, o havia patit algun episodi d’assetjament sexual, o per què no, ha patit violència de gènere, ja sigui psíquica o física... Qui més qui menys s’ha creuat amb una amiga pel carrer i s’ha preguntat si és ella la que té cura en exclusiva dels fills, si les feines domèstiques són sobretot cosa d’ella, si és ella la que deixa la feina per anar a buscar el fill malalt a l’escola... Avui és el dia per recordar-nos que malauradament encara estem molt lluny d’assolir uns nivells més que acceptables d’igualtat entre homes i dones. S’està treballant, amb més o menys intensitat, perquè la societat adopti els valors de la igualtat, però la realitat ens està demostrant, com bé sosté la doctora Montserrat Solsona, que això no és garantia que es tradueixi en pràctiques igualitàries, que és, en darrer terme, l’objectiu a assolir.