Joc d’ous

L’anuari del WorldWatch Institute, editat en castellà cada any per Fuhem i Icària, situa els problemes de l’agricultura com un dels majors riscos per al futur de la humanitat. A Catalunya, la pagesia sap de què parlem. Però, sovint, el debat sobre què és el que mengem no s’ha traslladat a tota la ciutadania. Sí que és cert que cada dia se’n parla més. I l’expressió “Ets el que menges” va arrelant en les consciències dels ciutadans i sobretot en els nostres hàbits alimentaris. Però si ha costat que ens plantegéssim això, més encara ens ha costat fer la pregunta què mengen i en quines condicions ho fan els animals que ens mengem? I els proposo aquestes preguntes arran del que vaig llegir l’altre dia. Potser ho van veure. La notícia deia que consumidors i cadenes de supermercats demanen cada cop més als avicultors ous produïts per gallines que no estiguin engabiades. Gallines felices, que en diuen. D’entrada pot semblar una qüestió menor, però ja saben que amb el menjar no s’hi juga. I tenir en consideració aquests detalls estic segur que no són foteses. Hem arribat a un punt que tenim consciència que no podem menjar qualsevol cosa ni a qualsevol preu. Allò que ingerim ens influeix, ens condiciona i ens enforteix o debilita. De la mateixa manera que si al motor del nostre cotxe hi posem un carburant que no s’hi adiu, l’acaba espatllant i el rendiment se’n ressent. Crec que el primer que hem de fer abans d’exigir res a tercers és demanar-nos explicacions a nosaltres mateixos. Potser ens convindria no fer-nos trampes al solitari i fer l’exercici de mirar de menjar sa i entendre que és una inversió de futur per a la nostra salut. No fer-ho ens pot sortir més car. Ens hi va la qualitat de la nostra vida. I no és ni un joc de paraules ni un joc d’ous.