Pessics de Vic

Vaig a Vic cridat per Antoni Pladevall, jovenàs catedràtic de llatí i grec, investigador, historiador, novel·lista... “He deixat les col·laboracions setmanals a El 9 Nou per centrar-me en una nova novel·la.” Ens reunim davant l’ajuntament, a la plaça Major, a l’hora enigmàtica que m’ha indicat: “Una mica abans de les dues.” L’obsequio amb el pa de pessic, elaboració típica de Vic, que he comprat en el forn d’un carrer que du a la plaça. “Fa anys que no en menjo.” L’altre dia, a Palma, em vaig presentar a una casa amb una ensaïmada. També feia anys que no en tastaven. Negligim el que tenim més a prop, ho deixem per als turistes o per a un altre dia.

Em porta a dinar a Ca l’U. Fa anys havia freqüentat un Ca l’U que no té res a veure amb aquest. Era una fonda situada en els baixos d’una casa que oferia plats casolans. Els cambrers que anaven de taula en taula vestien americana blanca. Només entrar et rebia el perfum de rostits i dels caliquenyos que hi havien fumat els traginers de totes les èpoques. L’actual Ca l’U ocupa un antic palau, en un altre carrer. S’ha sofisticat. Les carxofes saltades estan impregnades de formatge, el suc dels peus de poc no s’enganxa als llavis. Un altre “concepte”, que deu tenir bona acceptació perquè hi ha moltes taules, algunes de molt llargues per rebre grups. L’Antoni em diu que hi ha celebrat algunes reunions més o menys conspiratives, més o menys oficials. A la carta no figuren les postres de músic, però remenant per la cuina ens en poden servir. “Un moscatell o un altre vi dolç per acompanyar?” A l’antic Ca l’U no n’hi havia per triar.

Parlem inevitablement del “procés” però m’interessen molt més les informacions que Pladevall em dona del Vic que ell ha estudiat: el de la Il·lustració. Vic va ser llavors un gran centre cultural, amb Barcelona, Girona, Cervera o València, ciutats de tradició universitària. M’explica la història del jesuïta Llucià Gallissà (1731-1810). “Antoni, vols dir que amb aquest material humà et cal escriure novel·les?” Em regala una novel·la seva, Terres de lloguer, i el llibre que conté un resum de la seva tesi doctoral. Allí hi ha la vida i els fets verídics del belluguet erudit Gallissà, i molts altres com ell.

Deambulem pel palau que acull Ca l’U. A les parets, frescos de Francesc Pla, el Vigatà. Gallissà, Balmes, es van moure per aquestes sales? “En tot cas, aquí va néixer Maria Àngels Anglada, poetessa de dues planes: la de Vic i la de l’Empordà.” Sortim, i em condueix davant el portal amplíssim d’una casa enorme. “Per aquí entra la Laura, quan ve de l’estació.” “La Laura?” Hauria d’haver estat més ràpid: “La de Miquel Llor, la de la ciutat dels Sants.” Veig que la llibreria La Tralla ha tancat. “No t’alarmis, l’han traslladada a la plaça i ara la porten uns nois joves.”