Sota pressió

Pressionats, capficats, preocupats, intranquils, encaparrats, amoïnats, capcots i encaboriats. Així ens volen i, més que probablement, així ens tenen. Sota pressió. Perquè, com no pots estar preocupat, encaparrat o amoïnat quan hi ha gent a la presó, quan mig govern anterior està amenaçat de tornar-hi entrar, quan la llista d’investigats s’amplia cada dia de cada dia, i quan periòdicament et lleves sentint la paraula escorcoll? Ahir li va tocar a Òmnium. Una altra vegada. Mestres, mecànics, pallassos, cantants, periodistes, impressors, repartidors, presidents d’entitats... Ho deia ahir al matí l’expresident del Parlament Ernest Benach a ca la Terribas: estem sota una pressió terrible. I és cert. I no ho hauríem d’oblidar. Es tracta d’una boira baixa, densa, molt densa, que amenaça de fer-nos perdre la visibilitat. I que pretén, més que probablement, condicionar les nostres conductes. Les nostres, les de cadascun de nosaltres, de vostè i jo, i més que probablement també, les dels nostres dirigents polítics. Perquè potser és per això, perquè actuen sota una pressió bestial, immensa, colossal, gegantina i desmesurada, sobretot desmesurada, que tot plegat costa tant de relligar. Potser és normal, que algunes decisions es coguin a foc lent. Perquè la pressió judicial és alta, altíssima. I, és clar, la política també. Van sentir dimecres la resposta de Rajoy a la petició del diputat Tardà quan aquest li demanava l’acostament dels presos polítics a presons catalanes? El fill d’onze mesos de Jordi Cuixart ja ha fet a hores d’ara més de 30.000 quilòmetres per anar a veure el seu pare a la presó, li explicava Tardà a Rajoy tot demanant-li “un gest polític” i una dosi “d’humanitat”. Hi vaig veure no només un Rajoy impertorbable, insensible, indiferent i impassible sinó un Rajoy desafiant. Pressió, vaja. Pressió policial, judicial i política. Una boira baixa, densa i penetrant que es permet fins i tot donar consells d’on i quan ens hem de manifestar per no acabar essent investigats. Em costa d’entendre, sincerament, que tota aquesta pressió afegida sigui el desllorigador de res. Més aviat al contrari. El que farà és que se’ls emboliqui encara més la troca.