Victimari palestí

Observo astorat com una detenció clarament il·legal per part de l'exèrcit israelià d'una catalana en un país estranger, en aquest cas Palestina, és instrumentalitzada per uns i pels altres sense cap mena de pudor. Més enllà que es puguin compartir les idees de la jove tarragonina o no, resulta obvi que, si va ser arrestada en territori sota jurisdicció palestina per soldats israelians, o els soldats eren palestins camuflats, la qual cosa d'entrada posaria en dubte, o no tenien potestat legal per procedir a l'arrest. Dit això, estic d'acord que a l'Ariadna Jové no se l'ha de convertir en cap víctima martiritzada per la causa palestina. Perquè en aquella part del planeta ja n'hi ha prou de víctimes reals. Ho són molts milers de ciutadans palestins, que han de suportar l'inexplicable. Per una banda, l'ocupació israeliana, les massacres de la població civil i el confinament als territoris ocupats, que els obliga a malviure. Per l'altra, una Autoritat Palestina corrupta que els condemna a la misèria i una autoritat paral·lela representada pel totalitarisme fonamentalista de Hamas. I a sobre una guerra civil entre les dues forces. I encara hi ha més víctimes. Les dels israelians assassinats en atemptats, però també els objectors i pacifistes israelians empresonats i la mateixa democràcia israeliana cada cop més debilitada amb la justificació de la «guerra defensiva contra el terrorisme palestí». Un símptoma clar i preocupant és que aquest exèrcit que ha arrestat la jove catalana està cada cop més nodrit de jueus extremistes que sorgeixen d'escoles jueves fonamentalistes equiparables a les escoles alcoràniques on es formen els extremistes islàmics. I, per últim, la població palestina ha de suportar la instrumentalització de les dictadures àrabs veïnes en benefici dels propis règims totalitaris. L'amenaça àrab de destrucció de l'Estat d'Israel no és cap invenció, com la política de neteja ètnica israeliana respecte dels palestins és una veritat palpable. No es tracta de fer-ho fàcil amb equiparacions equidistants. Israel és l'actor dominant del conflicte i té la responsabilitat de forçar una solució que eviti més víctimes. Però no entendré mai el maniqueisme dels qui, asseguts des de còmodes cadires de casa nostra, pontifiquen, amb arguments de baix nivell intel·lectual, a favor o en contra de cada part, independentment dels fets de cada situació i de les víctimes de cada moment.