L’aspirant

El Tribunal Constitucional va frenar el pla A i ara el Suprem ha avortat el B. Carles Puigdemont va fer un pas al costat i ahir era Jordi Sànchez qui es mostrava disposat a deixar el seu escó i l’activitat política per poder sortir de Soto del Real, on divendres complia cinc mesos privat de llibertat.Després d’això, les forces independentistes es preparen per al C, el que preveu que l’exconseller de la Presidència Jordi Turull pugui encapçalar el govern de la Generalitat. L’executiu estatal i els partits de l’oposició, que en el seu moment ja van carregar contra el primer i segon candidat, com era previsible, tampoc veuen amb bons ulls Turull. I amb aquella teatralització que ha convertit l’hemicicle del Parlament en plató permanent o el saló dels passos perduts en l’escenari ideal per lluir un vestit de nit, es posaven les mans al cap. I censuraven la tria. Els arguments: els hem sentit d’ençà de l’endemà de les eleccions. Ciutadans, el PSC i el PP voldrien, i així ho demanen, un aspirant que no tingui càrregues judicials. Un presidenciable que no els recordi el referèndum de l’1-O, ni les despietades càrregues de les forces de seguretat espanyoles en aquella jornada, ni que hi ha presos polítics, ni la barroera aplicació del 155, ni unes eleccions, les del 21-D, que el bloc dels unionistes va perdre estrepitosament. Això és el que voldrien. En diuen normalitat, però és faltar a la memòria. No hi haurà aspirant del seu grat.