L’aspirant

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va fre­nar el pla A i ara el Suprem ha avor­tat el B. Car­les Puig­de­mont va fer un pas al cos­tat i ahir era Jordi Sànchez qui es mos­trava dis­po­sat a dei­xar el seu escó i l’acti­vi­tat política per poder sor­tir de Soto del Real, on diven­dres com­plia cinc mesos pri­vat de lli­ber­tat.Després d’això, les for­ces inde­pen­den­tis­tes es pre­pa­ren per al C, el que pre­veu que l’excon­se­ller de la Pre­sidència Jordi Turull pugui encapçalar el govern de la Gene­ra­li­tat. L’exe­cu­tiu esta­tal i els par­tits de l’opo­sició, que en el seu moment ja van car­re­gar con­tra el pri­mer i segon can­di­dat, com era pre­vi­si­ble, tam­poc veuen amb bons ulls Turull. I amb aque­lla tea­tra­lit­zació que ha con­ver­tit l’hemi­ci­cle del Par­la­ment en plató per­ma­nent o el saló dels pas­sos per­duts en l’esce­nari ideal per lluir un ves­tit de nit, es posa­ven les mans al cap. I cen­su­ra­ven la tria. Els argu­ments: els hem sen­tit d’ençà de l’endemà de les elec­ci­ons. Ciu­ta­dans, el PSC i el PP vol­drien, i així ho dema­nen, un aspi­rant que no tin­gui càrre­gues judi­ci­als. Un pre­si­den­ci­a­ble que no els recordi el referèndum de l’1-O, ni les des­pi­e­ta­des càrre­gues de les for­ces de segu­re­tat espa­nyo­les en aque­lla jor­nada, ni que hi ha pre­sos polítics, ni la bar­ro­era apli­cació del 155, ni unes elec­ci­ons, les del 21-D, que el bloc dels uni­o­nis­tes va per­dre estre­pi­to­sa­ment. Això és el que vol­drien. En diuen nor­ma­li­tat, però és fal­tar a la memòria. No hi haurà aspi­rant del seu grat.