Vergonya d’Europa

Quan el que fa nosa són els vaixells de les ONG que miren de salvar vides al gran cementiri en què s’ha convertit el mar Mediterrani, és que Europa té un problema. Quan els guardacostes libis disparen a aquestes organitzacions i exigeixen que se’ls entreguin les persones rescatades (entre elles dones, nens i fins i tots nadons), Europa mira cap a una altra banda. Quan aquest mateix país –desballestat políticament des del 2011, amb la caiguda del règim de Muammar al-Gaddafi que molts estats europeus van aplaudir– rep 182 milions d’euros l’any passat (de la Unió Europea) perquè les persones que fugen de les guerres, de la fam i de la violència siguin retingudes en un país submergit en el caos i on els retinguts reben un tracte inhumà, és que Europa no té cor. Quan també s’han pagat milions d’euros a Turquia perquè eviti que des de les seves costes salpin embarcacions cap a terres gregues. Quan s’instal·la en alguns discursos mediàtics que aquestes associacions que miren de salvar vides són organitzacions mafioses que s’intenten lucrar amb els refugiats, a Europa s’escampa la mentida. Aquesta crisi va trucar a la porta del Vell Continent de manera inesperada i ha estat impossible consensuar una política conjunta i ordenada. Amb alguns països de la Unió Europea virant cap a l’extrema dreta i amb un inequívoc discurs xenòfob, Europa té un problema i dels grans. I segurament per a molts, no és un problema, és una vergonya.