Posar la directa

Ves per on que serà un magistrat del Suprem, i no el Parlament, qui pot acabar triant el president de la Generalitat. No content amb impedir la investidura primer de Puigdemont i després de Jordi Sànchez, Llarena ha posat ara la directa per processar el tercer candidat, i evitar així que Jordi Turull pugui ocupar el Palau de la Generalitat. En agradi o no, ja té raó, en Rajoy, quan diu que hem subestimat l’Estat. I tant! Perquè de l’Estat el que s’esperava era una resposta democràtica, i el que ens hem trobat és un Estat en què la separació de poders no és tal si del que es tracta és de defensar la seva intocable unitat. I si cal fer-ho transgredint la llei, o interpretant-la a mida, no passa res. Arribat a un punt i vista la seva incapacitat d’encarar el conflicte, Rajoy va deixar a mans dels tribunals posar fi al que anomena desafiament independentista, i li estan fent la feina d’allò més bé. Així ell –i els seus ministres– poden passejar-se cofois pel Congrés reclamant un candidat “net” a la presidència de la Generalitat, mentre el magistrat Llarena va fulminant un a un –esperonat per la fiscalia i amb el suport inestimable del TC– els candidats elegits democràticament. Allò que no van aconseguir a les urnes ni fent política, ho volen aconseguir per la força de la llei, la repressió i, també, de la mentida. Aquest és l’Estat que hem subestimat i que no volem per a nosaltres.