L’ona expansiva

Mariano Rajoy no vol noves eleccions a Catalunya. Suposaria temptar massa la sort. Perquè si alguna cosa li fa pànic ara al PP és la possibilitat que Cs assumís la presidència de la Generalitat. Seria la darrera empenta que necessitaria Albert Rivera per instal·lar-se a La Moncloa. Si les enquestes coincideixen en aquest moment que ho té a tocar dels dits, situar-se al capdavant de la institució catalana seria el cop de gràcia definitiu per a un dirigent conservador que cada vegada més recorda a un fantasma arrossegant les seves cadenes pels passadissos del Congrés. És per això que la crida del cap de l’executiu espanyol a JxCat i ERC perquè formin govern amb un candidat sense causes judicials amaga molt més que el desig que la qüestió catalana desaparegui de les primeres pàgines i ell pugui dedicar-se a vendre una gestió econòmica que gairebé ningú no li compra. Si bé el to permanent d’amenaça ho dissimula, en el fons la reclamació perquè hi hagi president és una súplica, perquè necessita aixecar el 155 per aprovar el pressupost i esgotar la legislatura i, de retruc, intentar frenar Cs. Però ves per on que la justícia, la seva gran aliada per no haver de fer política, li ha volgut deixar clar que el botó nuclear que va activar el fiscal general Maza –nomenat pel seu govern per assetjar el procés–ja no es pot aturar. El que no havia previst mai és que l’ona expansiva podria arribar fins a La Moncloa.