Salut mental

Tot i que llec en la matèria, fa anys que soc membre del patronat de la Fundació Orienta, dedicada a la salut mental d’infants i d’adolescents. Admiro els/les professionals que hi treballen i que han entès que salut també vol dir “una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”. Hi ha tants elements, a la nostra societat i a casa nostra, que atempten contra la salut mental, en general, i contra nens i adolescents, en particular! Massa famílies viuen entre angúnies i agonies quotidianes, cròniques, que entelen la pretesa normalitat d’una supervivència digna. A més, un alt tant per cent dels missatges que escampen, i escampem, els dits dirigents, polítics i generadors d’opinió, fan que tremoli l’esquena del llop. Les males pràctiques i la fàbrica permanent de tensions, que recolzen sovint en estats de misèries encadenades o de qui vol fer negocis bruts amb les desgràcies dels sectors més fràgils del nostre cos social, fan tan difícil la feina dels que hi volen posar remei, si no definitiu sí per pal·liar-ne els efectes, que aboquen massa persones al neguit crònic. Admiro aquest treball de professionals que s’hi deixen la pell i que no paren, com he pogut comprovar ja des de fa molts anys, d’assajar nous camins terapèutics, per treballar en equip, per debatre’ls. I això que saben que en molts casos no se’n sortiran i hauran de reciclar el fracàs per tornar-hi, amb seny, amb força, amb humilitat de gent sàvia.

Cada cop que torno d’una reunió del patronat d’Orienta em sento cridat a demanar que aquesta manera de fer sigui la que se’ns encomani a la resta dels que vivim en un país que tendeixi cap al benestar gradual dels que hi vivim.