La galleda d’aigua freda

Els confesso que estava esperançat que la justícia alemanya resolgués ahir permetre que el president Puigdemont s’estigués localitzable o sota arrest domiciliari (i no pas a la presó) mentre no es resolgui tot aquest embolic sobre l’ordre d’extradició del jutge Llarena (fixin-se que no hi he posat cap adjectiu). La jutgessa alemanya, però, sotmesa com està a tanta, tantíssima pressió, no va voler córrer cap risc i va enviar Carles Puigdemont (el president Carles Puigdemont, que no és el mateix que dir Carles Puigdemont i prou) altre cop a presó. Va ser, els ho confesso, una galleda d’aigua freda. Un daltabaix emocional per a mi i, suposo, per a molts de vostès. I ja n’hem suportat molts, massa. L’espiral emocional acumulada és alta, altíssim. Sànchez, Cuixart, Junqueras, Forn, Rull, Turull, Borràs, Bassa, Forcadell, Romeva... Voleu dir, que ens mereixem tot això? La decisió de la jutgessa, ahir (per aclarir-los que el que llegiran avui a la majoria dels diaris espanyols, i en alguns d’aquí, no és cert), no entra en el fons de la qüestió. No és sinònim, vaja, d’extradició. És sinònim que, mentre que als exiliats que són a Bèlgica la justícia d’aquell país els permet estar-se al seu domicili provisional (ara tot és provisional), a Puigdemont la justícia alemanya el fa esperar a presó. No hi ha extradició, de moment; hi ha espera. Una maleïda, perversa, malvada i demoníaca espera. I indignats com estem (i com estan molts de vostès, que m’ho fan saber amb els seus correus) correm el perill de transformar aquesta espera desesperant (i no és cap joc de paraules) en alguna cosa més. No es precipitin. Ahir, no sé ben bé per què, pensant en tot plegat, mentre el cervell i el cor em bullia, em va venir al cap l’expressió aquella que un dia va fer popular l’expresident Mas, la que tenia gravada al timó que va penjar al seu despatx de Palau i que li havia regalat un modelista naval de Premià de Mar: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra.” Doncs ja ho saben. Per més maleïda, perversa, endimoniada, ofegadora, fatídica i malvada que els sembli l’espera, mantinguin el cap fred. El final no està escrit. No el precipitin. I no donin arguments a aquells que estan esperant que els els servim. Per més que ahir, sí, ens caigués a sobre una galleda d’aigua freda.