Pirates invisibles

Una de les raons per les quals va caure la Unió Soviètica va ser que el dret individual i col·lectiu eren menystinguts. Una societat jurídicament insegura no pot progressar ni socialment ni econòmicament. Les revolucions de tota mena van per davant i acceleren el curs de la història trencant coses velles i creant-ne de noves. Però després arriba el dret i ordena els avenços aconseguits.

Un dels problemes mundials més inquietants és la pirateria sòrdida i tramposa que actua sense escrúpols en el món del coneixement, de la informació i de l’opinió. L’escàndol de Facebook ha de ser el començament d’un redreçament de les barbaritats que es perpetren en nom nostre sense que només ho sàpiga una gran empresa tecnològica que guanya molts diners i que trafica amb la intimitat de més de mil milions de persones d’arreu del món. Els negocis que més prosperen en el món digital depenen més de la confiança que se’ls atorga que de la tecnologia de què disposen.

Mark Zuckerberg és un geni que ha construït Facebook i s’ha situat entre les deu persones més riques del món. És el prototip de persona jove, desinhibida, vestida amb senzilles samarretes grises que va insinuar fa poc que es podria presentar a les eleccions dels Estats Units l’any 2020. No té grans fàbriques ni molts assalariats. Té dades de multituds que utilitzen la seva plataforma de franc, sense pagar res i sense que suposi cap esforç per convertir-te en un dels seus seguidors habituals amb graus d’addicció intensos. A aquestes plataformes i a d’altres eines del món d’internet els hem abocat la nostra intimitat sense saber el que podien fer-ne de les nostres aficions, gustos i comportaments rituals.

I com que la globalització no té cap mena de regulació s’han aprofitat del buit legal per operar des de països on la càrrega fiscal és més baixa o insignificant. La vulnerabilitat d’internet no s’ha descobert des del món acadèmic, polític o periodístic. Han estat els delators que des de dintre dels sistemes informàtics han divulgat tota la informació a què tenien accés. Julian Assange està captiu des de fa més de cinc anys a l’ambaixada d’Equador a Londres per haver esbombat els secrets del Departament d’Estat nord-americà. Edward Snowden treballava per a la seguretat nacional americana i un bon dia també va fer públics molts dels secrets de la política interior i exterior dels Estats Units. Avui es troba en algun lloc de Rússia, protegit per Putin i facilitant tota la informació que els interessos del Kremlin puguin necessitar.

Les declaracions de Cristopher Wylie, un dels cervells de l’empresa Cambridge Analytica, fan esgarrifar. Parla de les dades personals que formen part integral de la digitalització de la societat. Afirma que sense l’ajut de les dades que Facebook va entregar a la companyia que està promovent la dreta alternativa nord-americana, el Brexit no hauria guanyat ni tampoc Donad Trump seria president. Darrere d’aquesta empresa hi ha Steve Bannon, exassessor de la campanya de Trump i destituït poc després de formar part de la nova administració a Washington. Bannon és una peça clau del conservadorisme més radical i ranci que influeix a tot Occident.

Representa la versió més descarada de la propaganda, de les fake news, de les mitges veritats i de la manipulació de dades per tal d’influir en el comportament electoral de milions de votants. Mark Zuckerberg ha estat cridat a declarar davant d’un comitè del Parlament britànic. No s’hi ha presentat. Gairebé no ha parlat des que l’escàndol de la venda de dades a l’empresa Cambridge Analytica ha fet baixar el seu valor en borsa més d’un quinze per cent. No anirà als Comuns britànics però sí al Congrés dels Estats Units.

Els negocis de Facebook es basen en tres elements: fer que milions d’usuaris estiguin pendents dels programes de la seva pantalla, recollir dades sobre el seu comportament i aficions i convèncer empreses publicitàries que paguin milions d’euros perquè anunciïn productes que vagin a segments socials triats i determinats. Són operacions invisibles que circulen per les xarxes i que activen desitjos de gent que no té temps ni ganes de destriar el gra de la palla en el món de la informació i de l’opinió.

Internet s’haurà de considerar un servei públic amb les regles que es determinin per tal de protegir l’interès general. No pot ser una jungla de mercenaris de la mentida, de les trampes i dels pirates, creant una espiral de notícies falses que porten a la confusió i a la pèrdua de confiança en la realitat. Internet i totes les seves derivades és un invent revolucionari que ens permet viure perfectament informats. Per al que no pot servir és perquè estiguem tots enganyats sense saber-ho.