Enrocats

No seré jo qui digui que el ple d’ahir del Par­la­ment se’l podien haver estal­viat, perquè és evi­dent que una de les fei­nes del Par­la­ment és fer ses­si­ons plenàries i deba­tre pro­pos­tes. Però fran­ca­ment, després d’haver seguit aten­ta­ment tot el debat de les pro­pos­tes de reso­lució, no sé veure que hàgim avançat cap enlloc. O el que és el mateix: avan­cem ine­xo­ra­ble­ment cap a ves a saber on. A hores d’ara em sem­bla que no ho sap ningú. Les for­ma­ci­ons repu­bli­ca­nes estan deca­pi­ta­des (em refe­reixo als seus qua­dres diri­gents, que estan a l’exili, empre­so­nats o espan­tats –pot­ser n’hau­ria de dir pru­dents–), i les for­ma­ci­ons monàrqui­ques con­ti­nuen auto­en­ga­nyant-se amb aquest “jo ja us ho deia” amb el qual donen per aca­bat tot aquest procés. Però, s’ho pen­sen de veri­tat? S’ho pen­sen de veri­tat que ara és pos­si­ble un govern de con­cen­tració o un govern d’inde­pen­dents? Que no ho veuen, que men­tre hi hagi pre­sos polítics, exi­li­ats i inves­ti­gats això és impos­si­ble? No es pot seguir avançant, cap on sigui, sense tenir en compte aquesta pre­missa. Com es pot tor­nar a la nor­ma­li­tat? Quina nor­ma­li­tat pre­te­nen que hi hagi men­tre hi ha gent a la presó o a l’exili i se’ls doni l’esquena (i en alguns casos no pas metafòrica­ment)? Avan­cem? Sí. Cap a on? De moment, sense inves­ti­dura a la vista, i sense reso­lució sobre les extra­di­ci­ons, el rellotge avança cap a unes noves elec­ci­ons. Avan­cem cap al “No vols caldo? Doncs dues tas­ses.” Perquè en les elec­ci­ons del 21-D les for­ces inde­pen­den­tis­tes van sumar i en unes pro­pe­res estic con­vençut que hi tor­na­ran. O és que es pen­sen que els dos mili­ons de repu­bli­cans, després d’haver estat empre­so­nats, encau­sats, pro­ces­sats i ato­nyi­nats, s’hau­ran tor­nat monàrquics? A mi em sem­bla que no. De la mateixa manera que em sem­bla que anar a elec­ci­ons (ja ho he dit en alguna altra ocasió) no és pas la millor solució. Però l’enro­ca­ment que hi ha damunt la taula, insis­teixo, només es pot resol­dre tenint en compte la situ­ació dels exi­li­ats, empre­so­nats i inves­ti­gats. Veu­rem quina serà l’espurna que ho desen­ro­carà tot. I cap a on.