Cal estratègia a mitjà termini

El moviment republicà català viu en estat de xoc després dels darrers empresonaments de dirigents polítics i la detenció del president Puigdemont a Alemanya. Però no es pot confondre els demolidors efectes que té sobre els partits polítics republicans la brutal repressió de l’Estat espanyol, amb l’esfondrament del projecte republicà. La qual cosa no vol dir que no es pugui acabar produint. I evitar que s’acabi materialitzant una fractura en el moviment republicà hauria de ser un objectiu primordial. Des del meu punt de vista, per mantenir la cohesió cal un element clau: concretar una estratègia compartida –si més no pel gran bloc que conformen JxCat i ERC– que necessàriament ha de ser de mitjà termini. I, per tant, sortir del tacticisme curtterminista en què s’han instal·lat alguns sectors de l’independentisme. Mantenir l’actual deriva, amb una campanya incomprensible de setge al president Torrent que no han fet ni els unionistes, i amb atacs constants de difícil entesa cap a un partit com ERC que té el seu president a la presó i la secretària general a l’exili, no porta a la República, sinó a la derrota segura del republicanisme. No es pot perdre de vista que la dificultat per fer la investidura que ha provocat el bloqueig actual és conseqüència de la vulneració de drets perpetrada per la Brunete judicial de l’Estat. I és cert que s’hi pot fer front investint Puigdemont. Cal, però, que JxCat tregui aquesta opció del debat especulatiu partidista, ho plantegi oficialment a Torrent, i expliqui a la ciutadania com es farà i sobretot quina és l’estratègia per a una implementació immediata de la República, imprescindible si es pren aquesta via davant la nova onada de repressió que es desfermaria. Sense això estem davant d’una opció d’alt simbolisme i poc recorregut de victòria. I a hores d’ara el primer que ha de decidir el moviment republicà és si vol guanyar la República, encara que sigui a mitjà termini, o si prefereix morir èpicament en l’intent.