El (seu) relat

Algun dia d’aquests algú de vostès (o jo mateix) sortirà al carrer, es trobarà algú, el saludarà amistosament i hi farà petar la xerrada cinc minuts, i el ministre Zoido ho interpretarà tot plegat com un acte violent. Van sentir-lo, a mitjan aquesta setmana? No només va assegurar que el moviment independentista és violent, sinó que es va permetre el luxe de dir-nos-ho rient. “No sé on era el moviment independentista que deien que era pacífic i que no anava contra ningú”, va dir sorneguerament fent balanç sobre els incidents que es van enregistrar a mitja setmana, quan arran de la detenció de Puigdemont hi va haver talls en algunes carreteres i centenars de persones es van manifestar a l’estació de Sants. No recordo cap ministre, ni ell ni cap dels seus anteriors, parlant de violència quan els pagesos es manifestaven temps enrere tallant carreteres i cremant pneumàtics. I no ho recordo quan a Barcelona les protestes per una narcosala tallaven un dia a la setmana i durant una bona estona la ronda de Dalt durant setmanes i setmanes. I no ho recordo tampoc quan els estudiants es manifestaven contra les taxes universitàries tallant les carreteres de davant de l’Autònoma. Ara sí, ara són actes violents que formen part, és clar, del paquet independentista, que, diu el ministre (i el jutge Llarena, és clar), ja era violent abans de ser-ho. Fins i tot quan l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, diu que la revolució dels somriures s’està convertint en la revolució dels emprenyats, resulta que això ara és una incitació a la violència i la fiscalia ho investiga. Mare de Déu! Santa setmana, senyors meus (i senyores meves), amb el que hem arribat a veure i sentir aquests dies. I el que sentirem. Els qui ens violenten amb les seves decisions, ara resulta que ens tracten de violents. Hi van tractar els Jordis i ara ens hi volen tractar a vostè i a mi. Vet aquí, el que passa. I si els cal, perquè els encaixa amb el seu relat, quan surtin al carrer i saludin algú amistosament i hi facin petar la xerrada cinc minuts, els acusaran de violents. O de fer reunions clandestines. Com els passava anys enrere als meus pares. I potser a alguns de vostès. Això és el que passa.