Afer intern(acional)

Malgrat que cada dia se’n parla, de la situació del presos polítics i dels exiliats a la premsa internacional, el govern de Mariano Rajoy vol fer creure que no passa res. De fet el seu ministre d’Afers Exteriors fins i tot menysprea el ressò que l’assumpte està tenint a Europa convençut que l’imperi de la llei s’imposarà i que aconseguirà l’extradició del president Puigdemont. El cert és, però, que des del bloc anomenat constitucionalista comencen a aixecar-se veus que alerten del fracàs estrepitós del relat oficial en comprovar com s’està estenent una onada de solidaritat internacional envers els presos i els exiliats. Parlen d’una campanya de desprestigi de l’Estat espanyol orquestrada des de l’independentisme quan el que haurien de preguntar-se és qui és el responsable últim d’aquest desprestigi. Perquè com s’explica a fora que els membres d’un govern elegit democràticament, que els líders de les principals entitats de la societat civil, estiguin empresonats per les seves idees i per defensar allò que reclama una majoria del poble català? Com s’explica que es persegueixi tot aquell que gosi qüestionar l’actuació de l’executiu de Rajoy ja sigui un cantant o un funcionari de la presó d’Estremera? Per molt que s’hi entestin, els fets són els que són i les acusacions de pràctiques autoritàries per part de l’Estat espanyol es van estenent com una taca d’oli. Ja va passar amb la repressió policial de l’1-O. Per molt que van parlar de manipulació, les imatges dels cops de porra a persones que pacíficament s’estaven al col·legis electorals parlaven per si soles. Fa sis mesos no se’n van sortir i ara van pel mateix camí. L’afer intern és de tot menys intern, perquè està a tot arreu. Ara més que mai. Rajoy, contràriament al que va vendre als socis europeus, no va poder aturar el procés amb les eleccions del 21-D, i ha hagut de recórrer a la justícia, incapaç de resoldre fent política un conflicte polític. Europa està sent conscient d’aquesta incapacitat en haver-hi estats membres que s’hauran de pronunciar ni que sigui judicialment. L’afer intern no té fronteres.