Tribuna
Criminalitzar els CDR
L’Estat està desplegant tota la seva artilleria: mitjans de comunicació, polítics i aparell judicial per tal de criminalitzar els CDR. La principal virtut del moviment independentista és ser estrictament pacífic, per l’altre costat el moviment antiindependentista en cap manifestació s’ha deslliurat de la presència de grupuscles d’ultradreta que han acabat per fer accions violentes al carrer.
Volen associar els CDR a la kale borroka d’Euskal Herria, evocant un fantasma de records negres: el de la lluita violenta al carrer de moviments propers a ETA. Tot i que cal dir que aquesta construcció simbòlica, sent falsa, és efectiva. El primer pas és associar el moviment independentista amb la violència de “baixa intensitat” dels moviments propers a ETA. El segon és poder actuar aplicant figures penals ad hoc suposadament destinades a derrotar el terrorisme basc, que són qüestionables que existeixen, contra el moviment independentista català.
Vull recordar que això no és nou. En les vagues generals del 2010 es va criminalitzar l’acció dels vaguistes, creant un estat d’opinió contrari als piquets sindicals que fins i tot l’OIT en el seu anuari de violacions de drets sindicals del 2010 va denunciar. Aquesta acció va permetre crear un estat d’opinió que va facilitar a la judicatura aplicar en les vagues generals del 2012 figures penals dissenyades per lluitar contra el terrorisme. També va enfortir l’ús de l’article del Codi Penal 315 que agreuja qualsevol acció il·lícita si es fa en el marc d’una vaga. És a dir, es van aplicar figures penals ad hoc per criminalitzar el moviment sindical. El resultat va ser més de 300 persones encausades, algunes d’elles amb mesos de presó preventiva sota figures penals relacionades amb el terrorisme quan en el pitjor dels casos les accions jutjades es podrien considerar actes de vandalisme.
L’estratègia de l’estat és clara, ja l’hem vista abans. El que em sorprèn és que una part important de l’esquerra espanyola en lloc de denunciar-ho, s’aboni al relat que els CDR són violents i atempten contra les llibertats. És un absurd, que se’ls pot girar a la contra, quan aquesta esquerra torni a ser present al carrer. Tots rebutgem els aldarulls i el vandalisme, fets que, per cert, no han comès els CDR, i sí una part de l’unionisme. Però criminalitzar fins a aquests extrems la dissidència i l’acció política al carrer pot portar a fer d’Espanya una democràcia de més baixa qualitat.
Als que els va semblar un atemptat contra la llibertat sindical la criminalització que es va fer dels piquets i les vagues, també els hauria de semblar un atemptat contra la llibertat política criminalitzar els CDR. I viceversa. Si alguna cosa ens hauria d’unir als demòcrates, independentistes o no, és conjurar-nos contra aquesta criminalització.