Un dibuix i prou

Els diferents consistoris de l’Ajuntament de Girona han tardat gairebé vint anys per arribar a concebre què es vol fer a l’immoble de l’antic cinema Modern. Des de llavors segueix en estat d’abandó. I ara fa poc s’ha presentat un dibuix del que es pretén portar a terme en aquell recinte. La sensació que hom experimenta al veure-ho reposadament és que es tracta d’una excusa de l’Ajuntament perquè consti la intenció de fer-hi “alguna cosa”, i evitar que es continuï pensant que falten idees. El dibuix no ens fa ni fred ni calor, perquè és un esquema innocent, i perquè l’actual consistori és campió d’aixecar llebres que després no van enlloc. Vegeu les obres del passeig Canalejas, tantes vegades dibuixades com oblidades; vegeu l’ambiciós pla general de la Devesa, que s’ha deixat de banda; la reforma del grup Sant Narcís; la solució del carrer de Barcelona, etc. En el cas concret del cinema Modern, desconeixem si els encarregats de l’Ajuntament han convocat persones que d’alguna manera intervenen o s’interessen per les arts escèniques a Girona, per tal de copsar-ne l’opinió. El dibuix assenyala una nova sala per a espectacles, a dues passes del veí Teatre Municipal, i sense tenir en compte que hi ha un espai escènic a La Mercè, infrautilitzat, i un altre al grup Sant Narcís, en les mateixes condicions. Fer obres i aixecar un escenari és qüestió de pressupost, però portar-hi una activitat estable i continuada és patrimoni de persones que actuïn vocacionalment; i aquí i ara aquesta circumstància només es dona en casos puntuals. Ja havíem assenyalat anteriorment que l’única utilitat pràctica d’aquell espai és que serveixi d’auxiliar al Teatre Municipal, mancat d infraestructures. I si considerem que també és annex a l’edifici on hi havia la seu de la universitat a distància, que fa quatre anys que està tancat sense que la Diputació –que n’és propietària– sàpiga donar-li cap utilitat, semblaria lògic que es creés un complex escènic per a la formació d’actors, tècnics i directors, que tindrien a l’abast aquell immoble per impartir-hi formació; els locals del Modern –llevat de l’espai destinat al Truffaut–, per a tota mena d’experiències amb sales d’assaig apropiades; i el Teatre Municipal i el centre cultural La Mercè a dues passes. El lloc –amagat– dona per fer-hi experiències; no per convocar multituds!

Seria qüestió de projectar amb il·lusió, amb futur, amb ganes, i no motivats, com sembla, només per calmar l’opinió publica. Que els nostres edils es traslladin a Vic i vegin el complex L’Atlàntida. Que aprenguin dels d’Osona. Que siguin també capaços d’arribar a acords amb la Diputació per formar un gran complex de les arts escèniques. Ostres, que gestionin!