El PP té por del TC

Lle­geixo a El Mundo aquest titu­lar: «Temor en el PP que dos jue­ces pro­pu­es­tos por él ava­len el Esta­tut». Es veu que fins ara hi havia un cert equi­li­bri en el si del TC sobre l'Esta­tut, un empat tècnic de magis­trats a favor i en con­tra de la seva cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. Però, segons El Mundo, alguns indi­ca­dors d'intenció de vot fan pen­sar al PP que la balança es podria incli­nar del cos­tat que no li interessa. En democràcia, la inde­pendència dels poders de l'Estat és la seva mateixa garan­tia, i esta­bleix la diferència entre una monar­quia abso­lu­tista o una dic­ta­dura, models polítics en què un poder abso­lut mono­po­litza despòtica­ment els tres poders asse­nya­lats. Per tant, qual­se­vol ciu­tadà que hagi assu­mit els valors democràtics de la soci­e­tat en què viu, valors dels quals gau­deix i dels quals es refia, haurà d'arru­far el nas davant el titu­lar que he trans­crit a l'inici d'aquesta columna. I, amb l'arru­fada, també es pre­gun­tarà si és que els mem­bres del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (i, per extensió, dels prin­ci­pals esta­ments de la judi­ca­tura) deuen obediència al par­tit polític que els ha pro­po­sat per al càrrec. Encara que sigui evi­dent que això no és així, o que no hau­ria de ser així, penso que al dubte que genera el temor dels popu­lars li cal un acla­ri­ment precís, con­cret i sense diva­ga­ci­ons sinòpti­ques. Ara mateix, la demora sine die d'una reso­lució del TC sobre l'Esta­tut és com el conte de mai aca­bar, per més edi­to­ri­als, com el que vam publi­car con­jun­ta­ment la majo­ria de dia­ris cata­lans (i cri­mi­na­lit­zat l'endemà per la premsa jaco­bina), mani­fes­ta­ci­ons i arti­cles que trac­tin del tema. Ara, només ens fal­tava això, la por d'un par­tit polític a una sentència con­des­cen­dent, tot i haver col·locat jut­ges supo­sa­da­ment afins a la seva ide­o­lo­gia en el TC. De fet, tam­poc ens hau­ria de fer feliços la pos­si­bi­li­tat d'una sentència simi­lar gràcies als jut­ges pro­po­sats pel PSOE, perquè ales­ho­res l'arbi­tra­ri­e­tat seria la mateixa. El Cons­ti­tu­ci­o­nal, com el seu nom indica, hau­ria de dic­ta­mi­nar sem­pre segons allò que és, i no segons allò que alguns vol­drien que fos.