Joan Saqués

La pre­sen­tació d'un lli­bre de mis­cel·lània d'home­natge va ser­vir ahir per recor­dar a Girona la per­sona i la figura de Joan Saqués i Roca, polític entu­si­asta, malau­ra­da­ment mort de manera pre­ma­tura i que, sobre­tot, és recor­dat per la seva ingent feina de res­tau­ració del patri­moni gironí. Efec­ti­va­ment, gràcies a ell i la seva per­se­ve­rança –i, natu­ral­ment, a la de molts altres en cada poble on hi havia algun edi­fici vell per arre­glar–, nom­bro­ses esglésies i monu­ments civils del romànic i el gòtic gironí, bàsica­ment, són ara dem­peus i fan un ús a la soci­e­tat. Recordo una con­versa amb en Joan en què aquest, després d'una visita a França, afir­mava que el país veí «ja estava aca­bat», és a dir, que cada muni­ci­pis tenia mol­tes de les infra­es­truc­tu­res bàsiques. Quinze anys després de la seva mort, hem de cons­ta­tar que, tot i que s'ha fet molta feina, aquest país nos­tre encara té molts dèficits. Un exem­ple només en el camp que tant li agra­dava a en Saqués: al mones­tir de Sant Miquel de Cruïlles encara s'hi fan obres.