Loud Crash

A través d’un bon amic, Eloi Camps, que està indagant amb molt de rigor en la història musical del Pla de l’Estany –probablement, la comarca catalana amb més grups per metre quadrat–, arribo a Loud Crash, grup banyolí de rock progressiu que va arribar a publicar un single l’any 1974: sembla poc, però sovint queda limitada la producció discogràfica gironina dels setanta als tres elapés d’Atila, com si aquella dècada hagués estat musicalment un gran desert a les nostres comarques, parlant de pop i rock, entre l’explosió ie-ié dels seixanta i Sopa de Cabra.

Biel Mas (guitarra i veu) i Francesc Xavier Butinyà (baix) havien format part a final dels anys seixanta del grup Els Dakota, formació banyolina molt influenciada per la música de The Shadows i altres grups britànics de l’època. El 21 de març del 1973 es va anunciar a Los Sitios la presentació d’un “nuevo conjunto”, Loud Crash, que uns dies abans s’havia presentat en una “popular discoteca bañolense”, on va interpretar versions de Led Zeppelin, Deep Purple i Santana, i també dos temes de Mas –Marlies i Good–, que compartia el nou projecte amb Butinyà i dos músics més, el guitarrista Pere Gironès i un bateria que es deia Latorre.

Un any després, l’agost del 1974, el mateix diari publicava l’anunci d’un concert de Loud Crash al Club Long John de la Bisbal d’Empordà, en què es descrivia aquesta actuació com la “presentación por primera vez en España del conjunto de música progresista”, com si Loud Crash fos un grup de Canterbury i no de Banyoles. Biel Mas recorda que no van oferir gaires concerts i gairebé no van poder sortir de la província: ell, en concret, es va poder guanyar més bé la vida amb Los Delfines, conjunt que feia el circuit dels hotels de la costa i del qual també formava part Antonio García del Río Segura, músic militar que coneixia bé el món discogràfic i editorial i que, curiosament, va ser una peça clau en la curta trajectòria fonogràfica de Los 5 Diablos i Loud Crash, grup al qual va ajudar a editar el seu single, amb una portada de Lluís Vilà i dos temes propis: l’instrumental Bach’s Power i Christie in my mind, que Mas va dedicar a la seva filla. En aquest disc, la formació del grup ja havia canviat: Mas i Butinyà estaven acompanyats per Kito Pau (teclats) i Jaume Planas (bateria). Del rock dur molt influït per Queen, Loud Crash va anar derivant cap a un nou projecte més simfònic, Fràgil, amb Mas, Butinyà i els olotins Pep Dilmé (teclats) i Joan Vilanova (bateria i veu). Després Biel Mas va formar part de diverses orquestres de ball i ara continua en actiu amb Pa d’Àngel.