Un Picasso d’enganyifa

No tota la classe artística i intel·lectual espanyola està tallada pel mateix patró. No tots es posen de perfil davant l’embat de l’Estat contra les llibertats. No tots es venen la dignitat per medalles que, si fos pel seu talent, mai obtindrien. No tots són com Antonio Banderas, un negacionista de la violència de l’1-O. “On són els 900 ferits?”, es pregunta l’actor amb un cinisme esfereïdor. Són a casa, físicament recuperats (bé, un sense un ull), però psicològicament trasbalsats de per vida. Banderas interpretarà Picasso en una sèrie. ¿Picasso, un home que va desafiar fins al final el clan franquista i que va dotar el moviment pacifista dels seus emblemes, voldria ser representat per algú que té unes opinions tan reaccionàries? Banderas pot ser malagueny com Picasso, però desconeix el sentiment de catalanitat que el pintor del Guernica va defensar sempre, sense por i sense vergonya. Però, no: no tots són com Banderas. L’actor madrileny Alberto San Juan no és com ell. San Juan no ha rebut ni rebrà mai els premis oficials que Banderas col·lecciona perquè ha triat el teatre de guerrilla per denunciar els privilegis de la monarquia i la corrupció política en el règim tardofranquista de l’actual Espanya. A San Juan, el PP d’una localitat de Granada vol que se’l censuri per “radical i sectari” i per “ferir la sensibilitat dels ciutadans”. Aquest seria l’intèrpret que voldria Picasso per encarnar-lo.