Més que una querella

A mi em sembla que la querella aquesta que el Parlament presentarà contra el jutge Pablo Llarena (que és aquell senyor que ara a Espanya és més conegut i important que el president Mariano Rajoy i qualsevol dels seus ministres) és molt més transcendent del que pot semblar inicialment. Ja no només perquè ara el jutge haurà après que no és el mateix receptar que prendre, i que de querellant passarà a ser querellat, sinó sobretot pel que representa en relació amb l’actitud del que en podríem dir la part catalana del conflicte. És com si hi hagués hagut un clic, un canvi de mentalitat, i s’hagués passat a actuar a l’ofensiva en comptes d’actuar, com es feia fins ara, a la defensiva. Fins ara les querelles les presentaven uns. Però ara això ha canviat. Les querelles ara també les presenten uns altres. Dies enrere, el president Puigdemont va presentar una demanda contra l’Estat espanyol davant el Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides en què denunciava la vulneració dels seus drets. Abans-d’ahir, l’advocat del president, Jaume Alonso-Cuevillas, va anunciar que presentaria a la fiscalia de Barcelona setanta denúncies (setanta!) per presumptes delictes d’odi contra Puigdemont. I ahir es va saber que avui el Parlament aprovarà la presentació d’una querella contra el jutge Pablo Llarena per prevaricació. No em negaran que en tot plegat hi ha un canvi d’actitud. A mi em sembla que no és només una estratègia de defensa (per esgotar totes les vies possibles abans de recórrer a les instàncies europees), sinó un canvi d’actitud. La querella contra Llarena no és una anècdota, ni per a ell (a partir d’ara formarà part del seu currículum) ni per a cap de les parts implicades. I encara menys si, com sembla, en els pròxims dies aquesta querella s’obre a la participació de la ciutadania. Rajoy, que era l’encarregat de resoldre el problema, va decidir passar la pilota als jutges. I ara, és clar, el partit es juga (també) en el front judicial. I no només a Espanya sinó a Europa. Ho han volgut així. El Parlament decidirà avui plantar cara a Llarena. És, evidentment, un tema jurídic, de protecció dels drets. Però també d’actitud.