Màsters en terrorisme

Com que ara és tendència la concessió de títols universitaris amb l’etiqueta d’anís del Mono la fiscalia va decidir enviar a la presó una senyora integrant dels Comitès de Defensa de la República que ni tan sols s’havia matriculat en terrorisme. A l’hora d’expedir la certificació delictiva la fiscalia va ser tan generosa que la senyora va acabar a la garjola sota una de les acusacions més severes del Codi Penal espanyol sense haver assistit a cap classe pràctica de fabricació d’explosius, sense haver fet ni un sol examen teòric basat en els fonaments de la lluita armada, ni tampoc haver superat cap prova final consistent, posem per cas, a disparar un tret a la nuca o fer saltar pels aires algun cotxe. Per fer mèrits, la gens aplicada alumna podria haver compensat tantes absències docents foradant dianes amb una metralladora en algun camp de tir o haver signat manifestos a favor de la violència. Res, ni una sola pintada incitadora al vessament de sang. I, malgrat aquesta descarada manca de preparació, la fiscalia va decidir convalidar-li el curs sencer i atorgar-li el màster en terrorisme amb la pompa d’una detenció domiciliària i un trasllat mediàtic a l’Audiencia Nacional. Hauria estat normal que el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, tingués un atac de gelosia, ell que va participar en talls de carrers no autoritzats per pressionar l’exfiscal general Cándido Conde-Pumpido sense que ningú li hagi certificat encara cap graduat en Kale Borroka. Sort que al final el magistrat de guàrdia de l’Audiencia Nacional va tombar la burda falsificació curricular enviant la mandrosa alumna cap a casa. Però estaria bé actualitzar igualment la presumpta formació acadèmica d’aquests fiscals que tan alegrement intenten ensorrar la vida de les persones sense cap base jurídica. Capaços de veure rebel·lions i terrorisme on amb prou feines hi ha desobediència i desordres sense que desprès d’esmenar-los tan severament ningú els obligui a repetir curs.