Madrid, contra la veritat

“Portar a terme accions als mitjans de comunicació social mitjançant la difusió de notícies falses [...] Només cal que la informació sigui creïble per explotar-la.” Aquest és un dels punts clau del que es va anomenar Pla Zona Especial Nord (ZEN), un dossier molt ampli que va guiar l’estratègia de l’Estat al País Basc a partir de principis dels anys vuitanta. Aquell pla va donar amplíssims poders a la Guàrdia Civil, policia i jutges, fins al punt que va coincidir amb l’expansió de les tortures generalitzades, el terrorisme policial dels GAL i una terrible onada de circulació incentivada de tot tipus de drogues que va causar estralls entre la joventut basca de l’època.

Aquell Madrid dels anys vuitanta pensa igual que aquest Madrid del segle XXI. I a Catalunya estan disposats a utilitzar tots els recursos que, al seu entendre, els han donat la victòria a Euskadi, incloent-hi la legislació excepcional, la brutalitat policial i la guerra de desinformació. No els calen morts ni atemptats per considerar que hi ha terroristes i reprimir-los com a tals.

Només tenen un problema. I és que, tres dècades més tard, les xaršxes socials han viralitzat les seves represàlies a un nivell internacional i en aquesta època de Twitter les opinions públiques europees ja no són tan manipulables com l’espanyola. Això i que l’agressivitat de l’Estat, amb el rei al capdavant, ha fet molt visible l’essència autoritària de la transició i del règim polític que se’n deriva.

Però, aquesta vegada, la batalla espanyola contra la veritat té un pronòstic incert. La denúncia permanent d’una conspiració estrangera que clamava el franquisme autàrquic ja no és viable, i menys en un estat que depèn de la credibilitat internacional d’un deute impagable. El règim es defensa contra les cordes. Són perillosos perquè tenen raons per tenir por.