Vuits i nous
Sense Creus de Sant Jordi
Aquest any no es repartiran les Creus de Sant Jordi, per primer cop des que es van instituir. L’article 155 ho impedeix. Bé, no: el president Rajoy, que és qui controla el govern de la Generalitat des que ell mateix va fer entrar en vigor l’article anihilador, podria haver organitzat la dotació, si hagués volgut. No ha volgut. És una pena. Ens hem perdut la lectura de la llista de distingits segons el seu criteri i l’acte protocol·lari d’imposar la insígnia. La recuperaria Rosa Maria Sardà? L’acceptaria, ara sí, Albert Boadella? Quins serien tots els altres? Els anteriors governs no s’hi posaven per poc, a l’hora de subministrar creus: cada any en queien seixanta o més. Potser Rajoy ha tingut por de no trobar-ne tants. Ens faríem creus dels que trobaria, i ara jo mateix en tinc uns quants a la punta de la llengua, però deixem-ho així. Potser no hi ha pensat.
Fa temps que hi insisteixo. Necessitem que es formi govern. Ni que sigui per subministrar les Creus de Sant Jordi o per tenir algú per enviar als funerals de compromís. Més seriosament: per tenir una veu amb autoritat que ens defensi de les agressions estatals, a més de la majoria del Parlament o els partits polítics. Entenc els que diuen que tot govern que s’organitzés acceptant les condicions vexatòries de l’equip de Rajoy i els seus jutges seria forçosament autonòmic i regressiu. Entenc, doncs, els partits que miren de dilatar la formació de l’executiu: es tracta de posar en evidència la mala qualitat democràtica d’Espanya davant Europa perquè els estats que la componen forcin Rajoy a negociar amb els independentistes, alliberar els presos, etcètera. L’acceptació d’un govern autonòmic podria ser interpretada per Europa com una claudicació o com una acceptació de la legalitat espanyola i, en conseqüència, Europa deixaria d’observar-nos. Ja voldria Europa treure’s aquesta creu de sobre i no haver-hi de pensar més.
Però llavors, què hem de fer? Tenir la Generalitat desocupada de governants legítims i ocupada per uns intrusos? Si jo sabés què hem de fer els asseguro que els ho diria. Em dono de baixa d’articulista polític. Només articles que parlin dels pèsols de la floreta, ara que són tan bons. Un dia un lector em va retreure que parlés de pèsols en comptes de política. I encara no s’havia iniciat el procés... De totes maneres deixin-me dir que, per autonòmic que fos, el govern rebria tantes invectives que també seria útil per posar en evidència l’Estat davant l’Europa que vol estabilitat a Espanya.
No ho sé, ja els ho dic. Si em permeten, pensaré en els que estarien encantats de rebre una Creu de Sant Jordi de mans de Rajoy. Potser en concediria una a la cancellera Merkel per congraciar-s’hi? No donem idees...