Guillem

Tenia més o menys la nos­tra edat quan el van assas­si­nar. Com­partíem la lluita inde­pen­den­tista i l’anti­fei­xista, que eren –i són– indes­tri­a­bles, espe­ci­al­ment al País Valencià. Quan van assas­si­nar Gui­llem Agulló, tota una gene­ració de joves mili­tants de l’esquerra inde­pen­den­tista vam sen­tir que mata­ven un dels nos­tres, que ens havien apu­nya­lat una mica també a nosal­tres: als nos­tres ide­als, a la nos­tra manera d’enten­dre el món.

Aquesta set­mana ha fet 25 anys de l’assas­si­nat del Gui­llem. Era de Bur­jas­sot i tenia només 18 anys. I després d’aque­lla punya­lada mor­tal en va venir una altra quasi igual de dolo­rosa: la d’una justícia esperpèntica i indigna. En un judici ple d’irre­gu­la­ri­tats, el jutge es va negar a adme­tre que es tractés d’un crim polític i ho va reduir a una sim­ple bara­lla de car­rer, obvi­ant que els ata­cants eren una banda de mili­tants d’ultra­dreta que van can­tar el Cara al Sol després de matar-lo. Tots els ata­cants van ser absolts i només van con­dem­nar Pedro Cue­vas a 14 anys, dels quals només en va com­plir 4. Més tard el tor­na­ven a dete­nir en l’Ope­ració Pan­zer per per­ti­nença a xarxa neo­nazi i una llarga llista de delic­tes, dels quals fou absolt, i l’any 2007 es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons muni­ci­pals de Xiva a les llis­tes del par­tit ultra­dretà Ali­anza Naci­o­nal.

Agulló s’ha con­ver­tit en la mos­tra de com la justícia espa­nyola –i per extensió bona part de les elits del Regne d’Espa­nya– ha trac­tat l’extrema dreta. Ho com­pro­vem quan els autors de l’assalt a Blan­querna cam­pen lliu­re­ment, ho com­pro­vem el 12 d’octu­bre a Montjuïc quan s’arxi­ven les denúncies con­tra la Falange Espa­nyola, Ali­anza Naci­o­nal i Demo­cra­cia Naci­o­nal pels seus dis­cur­sos plens d’odi i ame­na­ces. Ho vam com­pro­var dijous quan sor­tia a la llum un retall de diari de l’any 76 on el minis­tre Méndez de Vigo jus­ti­fi­cava la violència de l’extrema dreta com a legítima defensa. I és per això que cal, encara 25 anys després, denun­ciar la mort del Gui­llem perquè és la manera més con­tun­dent de denun­ciar la impu­ni­tat de la ultra­dreta espa­nyola.