De reüll
No fa cap gràcia
Diu Inés Arrimadas que “ja n’hi ha prou” –una frase que no utilitza gaire sovint, per cert– “d’utilitzar el Parlament per intentar pressionar els jutges”. Si no fos perquè la situació és greu, molt greu, el cinisme de la líder de Ciutadans donaria per fer un munt d’acudits. Però no fa gràcia. Cap mena de gràcia. Que Arrimadas banalitzi sobre la intromissió judicial en el dret legítim del Parlament per triar el president de la Generalitat, no fa cap gràcia. Que Arrimadas digui que és la institució catalana qui pressiona els jutges, no fa cap gràcia. Que Arrimadas consideri que la querella del Parlament només és per donar una visió victimista del procés, no fa cap gràcia. Ja fa molt de temps que la gent de Ciutadans no ens fan cap gràcia. S’erigeixen ells mateixos com els patriotes que salvaguarden la unitat espanyola, més enllà fins i tot del PP, i això els empeny a una dialèctica agressiva buscant només l’oportunisme. No han paït que malgrat l’èxit electoral –s’ha de reconèixer que van fer un bon resultat– estan sols, molt sols. Una solitud que els impedeix guanyar l’independentisme, i això els cou molt. Diu Arrimadas que el procés és interminable. Què més voldríem nosaltres que Espanya s’avingués a negociar una solució política. Mentre això no arribi, si arriba, l’independentisme seguirà reivindicant els drets polítics dels seus candidats, la llibertat dels presos i la tornada dels exiliats. I serà llarg, senyora Arrimadas, prengui paciència. Tingui-ho clar.