Jutges en evidència

Si una cosa és comuna entre la classe política en fer-se pública una sentència és la tradicional cantarella “respectem les decisions judicials...” seguida de tots els peròs que es puguin imaginar. El respecte, això sí, sempre va a davant. Sembla, però, que aquesta fórmula no va amb la judicatura, si més no amb la sala penal del Tribunal Suprem, que aprofitant que resolia el recurs de Jordi Sànchez contra la negativa del magistrat Llarena a deixar-lo sortir d’Estremera per la investidura ha clavat una sonada esbroncada al tribunal de Schleswig-Holstein, a qui acusa sense embuts de manca de rigor i de precipitació. No hi ha ni respecte ni res que se li assembli, ans al contrari, sura la indignació de l’alt tribunal en no veure avalada la seva imputació del delicte de rebel·lió al president Puigdemont. Aquests jutges del Suprem han perdut els papers, i en una interlocutòria que passarà als anals de la història no només menystenen els col·legues alemanys que han vist l’euroordre contra Puigdemont, sinó que se les empesquen per fabular sobre la violència, massacre arriben a dir que hi podria haver hagut l’1-O. Delirant. Potser caldria demanar als magistrats del Suprem que el respecte que sempre reclamen per a les seves resolucions, el tinguin també amb les dels altres. Que respectin la independència dels jutges alemanys i que s’adrecin a ells si s’escau, pels canals que pertoquen. I aquest no era el cas.