S’entreveuen “coses”

Possiblement són les ganes les que fan veure coses interessants que succeeixen a l’entorn i gairebé sempre són falses alarmes, es diu. Jo crec que no. L’actitud d’alguns membres de la judicatura fa pensar que la moda de carregar contra Catalunya és acceptada però no és unànime. No es pot assegurar, però es pot dir que l’actitud de la judicatura no va ser disposada de manera oficial, però sí recomanada, al·legant que era la manera de doblegar sense la força els catalans. El que passa, però, és que, de tota la judicatura, veus que es facin sentir proclamant accions que voregen la injustícia –o que la trepitgin– i que analitzin els punts flacs i interpretatius de les lleis per aplicar-les amb calçador, n’hi ha però no gaires. És clar, no ho veuen per aplicar-ho, però la majoria són gent gran, professionals que, si surten del cuerpo, què faran? Al govern, els estrategs són murris, coneixedors de la naturalesa humana i de les reaccions dels professionals situats en llocs enlairats. Ben segur que molts no estan d’acord amb algunes interpretacions de les lleis que s’han fet, però pensen –i s’equivoquen– que als líders catalans se’ls acabarà la paciència i se sotmetran i que el llarg episodi catalanista entrarà en hibernació vint o trenta anys. Llavors fan el “passa com puguis” i no volen saber què passa amb els empresonats. De tot el que resta en curs i del que tenien preparat per si s’allarga, no voldran ni sentir-ne a parlar.

No tota la judicatura pensa igual, ni de bon tros! Hi ha moltes variants. Un grup petit, rajoinià, no sent res en absolut per Catalunya i els catalans. En fallar, el cor no se li accelera i pensa en un arròs negre per dinar. “Toquen a repartir llenya!”, se sent. I ell en reparteix. Rajoy parla amb la “cimera” –digui’s ministre– i insisteix: “¡No hay que aflojar!” i hi afegeix: “¡Los tenemos cogidos por los cojones!”. I la Santamaría què fa: “¡Eso, eso!”. En el cas Llarena-Montoro, hom no sap si és sainet o drama. S’haurà d’esperar el segon acte. Els magistrats, en general, pensen: “Jo no ho he promogut això. Al cap i a la fi, som només els executors d’una política judicial, interpretada a mida del gobierno per espantar i doblegar els catalans. Amb un ventall de consideracions, jutges, magistrats, ministre i ministeri no se senten culpables de l’administració a mida que es fa de manera exclusiva per als catalans. Els magistrats catalans diuen: “Què has de fer?”, que ho diu tot. Els de parla castellana establerts a Catalunya fan: “Estamos dando al mundo una lección de bien hacer devolviendo Cataluña a lo suyo: trabajar!, que es lo que hacen mejor.”

No hi ha cap partit que sàpiga per on va. Almenys tres aspiren a la presidència per presidir què? Millo no necessita ningú. Pràcticament ho té tot controlat. Bé. Tot, tot, no. Torrent és l’únic que sap per on va i s’arrapa a l’únic salvavides: Europa! Si aquesta deixés de mirar Anglaterra, oblidés Rússia i mirés Catalunya, encara ens podríem salvar!