“Només” 199 camisetes

El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ahir no només va tirar pilotes fora quan li preguntaven sobre l’actuació de la policia espanyola a la final de la copa del rei sinó que, a més, es va permetre el luxe d’acollonar-nos. “Si el Barça va rebre 24.000 entrades i la policia només va intervenir 199 camisetes grogues, és possible que en realitat no s’hagués prohibit el color groc a l’estadi o bé que vostès no tinguin tant de suport com diuen tenir”, va respondre Zoido al senador Josep Lluís Cleries. Però, quin ministre és aquest, que es permet dir coses com aquestes? Ho troba normal, el ministre, que la policia faci retirar camisetes de color groc d’un estadi? I que siguin “només” 199 –que això és el que ens diu ell–, el consola? Ni una, de camiseta, haurien d’haver retirat, senyor ministre. Ni una. Diu Zoido que es van retirar les camisetes i les bufandes de color groc perquè portaven “lemes i logos polítics” per evitar incidents perquè es tractava “d’un partit d’alt risc”. I a mi em sembla que no. Perquè se’n van retirar que no portaven cap mena de logotip, simplement perquè eren de color groc, i perquè ja em diran quina mena de risc suposaven. “No tinc res contra el groc”, diu Zoido. I es permet el luxe d’acollonar-nos al darrere: “No soc supersticiós”, hi va afegir somrient. Però, què s’ha cregut, aquest senyor? Com és que un membre de l’executiu que govern el país no fa ni una reflexió del que està passant? Quin ministre de la policia és, aquest senyor, que està orgullós que els seus agents es dediquin a fer treure camisetes als seguidors d’un partit de futbol, que persegueixin regidors per haver-se posat un nas de pallasso o que acusin de terrorisme activistes que tallen carreteres? Però l’altra pregunta, i probablement encara més important, és: quin és aquest Senat que quan hi va un ministre de l’Interior i reconeix que la policia va fer treure camisetes (camisetes, vaja quina arma!) als espectadors d’un partit de futbol no hi ha cap daltabaix. Perquè no eren camisetes, senyor Zoido, el que va segrestar la policia. Ni camisetes ni bufandes ni xiulets. Era la llibertat d’expressió.