Per a tots els catalans...

Des del mateix moment en què el govern espanyol va activar el 155 i va convocar les eleccions del 21-D, aquelles que van guanyar les forces independentistes tot i jugar en camp contrari, la vicepresidenta de l’executiu de Mariano Rajoy i, en virtut del 155, presidenta de la Generalitat per delegació, Soraya Sáenz de Santamaría, no ha parat de dir que el que necessita Catalunya és “un govern per a tots els catalans”. I ho diu sense posar-se vermella tot i que, justament, el que ha fet el seu govern, el del PP, és no acceptar els resultats de les eleccions del 21-D i anar destruint poc a poc la Generalitat gràcies al 155. Però no només això: abans de ser nomenada, per la cessió de poders que li va fer Rajoy, presidenta de la Generalitat via 155, Sáenz de Santamaría ja era la responsable de cercar una solució al problema català. Seu va ser l’invent de l’operació diàleg, una operació que no va existir mai ja que la vicepresidenta només va ser capaç de reunir-se amb els seus, amb els avaladors del 155: PP català, PSC, Ciutadans o Societat Civil Catalana (SCC). Ni una reunió amb gent que li pogués dur la contrària o, simplement, plantejar-li opcions que no volia escoltar.

I el més greu és que això continua. Sáenz de Santamaría va ser per Sant Jordi a Barcelona. A fer què? Doncs més del mateix: dir que cal un govern per a tots els catalans en una trobada en què només hi havia responsables del PP com Enric Millo –que ha admès que en els darrers sis mesos no s’ha reunit amb ningú per cercar solucions per a la situació que viu el país–, Inés Arrimadas, Salvador Illa o els caps de SCC. Res nou sota el sol. El diàleg és una paraula que no existeix en l’univers del PP. I no sé si en el del PSOE. L’Estat no ha estat capaç d’oferir una sortida política a una crisi política, una opció que hauria portat a una negociació i, és clar, a renúncies, i ha optat per la derrota i la humiliació. Normalment, quan algú vol derrotar des d’una posició de força i usa males arts, com és el cas, acaba perdent. En tot cas, quan Catalunya recuperi el seu govern, serà democràtic ja que serà fruit d’una victòria electoral i, per tant, governarà per a tots els catalans.