A més d’indignants, perilloses

La sentència que condemna La Manada per abús sexual però descarta l’agressió per absència de violència o intimidació fixa un perillós precedent. De fet podria ser entesa com un aval a la violència masclista i una cultura hereva del franquisme. “Dins d’una zona sense sortida (...) els processats van aprofitar la situació de la denunciant al cubicle on l’havien conduït per fer amb ella diversos actes de naturalesa sexual (...). En trobar-se en aquesta situació, envoltada per cinc homes, d’edats superiors i forta complexió, (...) la denunciant es va sentir sense capacitat de reacció”, diu la sentència, que admet que la noia “estava aterrida”. Això no és intimidació? Tampoc és acarnissament degollar i clavar 30 punyalades a l’exdona, com va dir el 2017 l’alt tribunal andalús.