La veritat a mitges

Dues figures, dues persones, dos polítics, dos actors punters del drama que s’està representant a Catalunya, dos homes de partit. Pseudoesportistes, un fa els 1.500 m llisos i l’altre l’escalada lliure i, quan no té competició, fa el Cavall Bernat i esmorza dalt. Diu que l’altura aclareix les idees. En aquest difícil moment d’una transició totalment encallada, el combat de dos campions val la pena estudiar-lo i treure’n conclusions. Per a aquest diari, Roger Torrent, president del Parlament, va ser interrogat pel seu director Xevi Xirgo durant hora i mitja, sense pacte previ, a cos descobert. Xirgo és un professional veterà de periodisme i Torrent en poc temps ha demostrat que políticament té fusta per tot, inclosa la presidència en aquest moment d’indefinició. És un tot terreny culte i decidit.

—Xirgo: Investidura o eleccions? “Hi ha un gran desconcert. S’ha perdut molt de temps amb la investidura de Puigdemont i ha quedat clar que no és possible i no hi ha unanimitat per altres candidats. Tot i així hi ha dies fins al 22 de maig, en què s’haurien de convocar eleccions que no ens convenen.” Té raó. En unes eleccions pot passar de tot!

—La visita a l’ONU: “Del nostre cas en parlen amb cotó fluix i diuen que s’han de respectar drets i llibertats. No cal esperar res d’Europa.” Ni d’enlloc. Sols tones de raó!

L’entrevista, principalment, girà entorn de Puigdemont sí, Puigdemont no. També que unes eleccions en aquest moment de desconcert podrien ser funestes. La inefable Soraya Sáenz de Santamaría va dir que havien decapitat els partits independentistes amb els empresonats i exiliats. Torrent opina: “No hi ha dubte que ens han abassegat, però no destruït. Han de saber que el moviment independentista va de baix a dalt i no a l’inrevés. És gairebé indestructible!” Torrent, no hi ha dubte, és un polític que sap el que diu.

—Vostè, Torrent, parla sempre de govern efectiu. Què vol dir? “Un govern efectiu és un govern en què els consellers puguin manar i prendre decisions de tota mena des dels seus departaments. Un govern que governi!” Hom hi ha d’estar d’acord: ell parla clar i català.

Segueix, breument, el punt de vista d’Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya. D’entrada afirma: “La situació és molt greu i això no s’arregla ràpid!” Eleccions! Diu.

—Què passarà si es proposa Puigdemont per ser investit? “És una persona que no compleix els requisits per poder ser president de la Generalitat.” Hom queda garratibat!

—Creu que hi haurà govern? “Sí, però no puc donar garanties. No depèn de mi.” És clar.

—Que hi hagi presos polítics complica la situació? “És evident que la cosa no facilita res.”

—Han tardat 13 anys per fer 4 km de l’N-II. Millo explica el que no sap. Les vies nacionals fa entre 20 i 30 anys que foren adaptades, menys a Catalunya. Els conductors de trànsit pesant han recordat sempre els progenitors dels governs. Millo no ho farà pas. De fet, per comparar i valorar l’opinió dels protagonistes faria falta una pista d’aterratge!