Llibres

Ha passat Sant Jordi. Els llibreters gaudeixen la diada i la pateixen amb entusiasme unes quantes setmanes. Ha arribat l’hora dels retorns, de tancar caixes, d’endreçar. Fa temps que aquest dia té un sabor molt especial, més especial si és una festa en dia laborable. M’ha deixat un nus a la gola, un punt de tristesa, l’evidència d’una celebració decapitada, amb el Palau de la Generalitat en un buit institucional. Ens pensem que l’absència de govern no ens passa factura i en passa cada dia una mica. El desgast és molt fort i la manca d’iniciativa i de directrius del govern esdevé un dèficit considerable. Els que reclamen amb urgència un govern que governi, un govern viable, no ho fan debades; saben per què ho fan. I els que ho van endarrerint no sé si calibren prou bé les conseqüències que es deriven de la dilació. El problema no té solució fàcil; hi ha en joc d’una banda aixecar el 155, de l’altra la dignitat i la legitimitat d’uns resultats electorals que són violentats cada dia per alguns poders. Però tornant al carrer em queda la imatge de grans estibes de llibres conjunturals, de concessions superficials a la circumstància, de llibres de personatges o de llibres oportunitat. Hi ha un immens esforç editorial que es submergeix el dia de Sant Jordi en el marasme de la saturació i l’abundància. M’agradaria saber què en quedarà de tot això d’aquí un temps.

Mentrestant, com cada any, arriba del Pirineu una alenada d’aire fresc. L’Associació Llibre del Pirineu edita sempre per Sant Jordi el seu catàleg, que és un esforç mancomunat per sumar energies. Una mostra de la força i la potència dels llibres d’autors pirinencs o de temàtica pirinenca. És un esforç per sumar, per fer visible una realitat massa amagada, per construir, des de la base, una cultura del llibre al servei de la identitat, de la llengua, del país, de la gent.