1982

Potser per l’oblit de la Història més recent, potser perquè els mantres constants ens mengen el pensament, escoltem sense reaccionar que se’ns digui que amb les nostres actuacions en el tema de la independència... “vulneramos la Constitución”... que ens saltem les lleis, desobeïm. “Una sociedad sin leyes no podría existir”. I exclamen, un darrere l’altre, “la autodeterminación no está contemplada en ningún artículo en la Constitución”. Els republicans tampoc no en fem cas. Hem topat dia rere dia amb una paret de ferro forjat invulnerable. Rajoy, constitucional sempre, ha dit i repetit coses sobre l’imperio de la llei –potser perquè fa anys que s’han quedat sense aquell imperi que envoltava el món.

A Espanya, vull dir als dirigents, als oligarques, personificats en M. Rajoy, només els en queda un, d’imperio: el imperio de la ley. Tot i que molts catalans li fan arribar que no s’amoïni, que de l’Imperio encara li queda el Principat... millor dit, tots els Països Catalans. Que els mals van arribar d’Almansa... No s’entén que l’aparell de l’Estat espanyol encara evoqui la Constitució com un dret intocable. El 1982 ja ens van treure el dret d’ autogovern... I, els darrers anys, hi han introduït correccions, amb nocturnitat. El retoc de la Constitució ja fou fet l’any 1982, quatre anys justos d’aquella Constitució tan evocada ara, feta i controlada pels militars a la sala del costat. Aquell retoc es carregava l’accés a l’autogovern. A Euskadi i a Catalunya. Les dues nacions històriques el tindran prohibit després de la llei aprovada el 1982, enmig de clams, manifestacions, concentracions i manifestos fets des del poble català i Euskadi. La causa d’aquella cirurgia es concreta visualment el 23-F del 1981, quan el coronel Tejero i els seus assalten el Congreso de los Diputados.

Diversos moviments secrets, a la nit i matí del 23-24, aconsegueixen que el tinent coronel de la Guardia Civil surti sense fer cap mal físic als diputats. De seguida: Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD) i Felipe González (PSOE) fan la Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA). La LOAPA, a l’article 4 instaura una prevalença absoluta del dret de l’Estat sobre les comunitats autònomes i contempla que l’Estat tingui dret a legislar sobre qualsevol matèria. Es reserva, també, que pot produir-se una presumpció d’invalidesa permanent de les lleis de les comunitats autònomes, encara que aquestes es dictin en el marc de les seves exclusives competències. El 30 de juny del 1982 la LOAPA fou aprovada per la UCD, el PSOE i PSC, amb oposició d’uns quants delegats. Obté 206 vots a favor i l’oposició total de catalans i bascos. No. No s’entén com l’aparell de l’ Estat espanyol encara evoca la Constitució com un dret intocable. Tot i que d’aquest Estat pot esperar-se tot.