Cartes des de la presó

Escric, de tant en tant (molt més de tant en tant del que voldria), a títol tan personal com professional, als presos que tenim a Estremera, a Soto del Real i a Alcalá Meco. Perquè estic, com molts de vostès, molt preocupat per la situació, per la situació del país però també (i ara sobretot) per la situació personal de cadascun d’ells. I és per això, perquè sé que vostès també hi pensen, i perquè sé que a ells no els farà res, que voldria, i gairebé ho sento com una obligació, compartir algunes de les seves reflexions. Són, simplement, fragments. De cartes d’ara o de mesos enrere que guardo com un tresor. “Estic convençut que el nostre sacrifici no serà debades. I així ho he dit al jutge. Ell ha decidit que no pugui veure créixer els meus fills, però els lliuraré quelcom extraordinàriament valuós que no aconseguiran arrabassar-nos: la dignitat de defensar unes idees legítimes i nobles, i de fer-ho pacíficament”, m’escriu Josep Rull. M’encongeix el cor. “Tots els gestos, petits o grans, de suport i escalf que rebem, nosaltres o les nostres famílies, ens ajuden a no defallir i a mantenir-nos forts i ferms malgrat la duresa de la presó”, explica Turull en relació amb les cartes que rep. Són a presó i pràcticament incomunicats. Em costa no pensar-hi permanentment. “Hi ha dies en què és millor no posar el televisor perquè hem d’evitar deprimir-nos. Però estem ferms i serens, i molt agraïts per les mostres de suport”, escriu Forn en agrair que li enviem El Punt Avui a la presó. “És un raig de llum”, explica, com ho explica i agraeix també Dolors Bassa. “A la presó tot és singular”, reflexiona Sànchez. “Les hores i els dies passen diferent. Sovint s’escapen amb la sensació d’haver-los perdut sense res a canvi. La presó és monotonia”, reflexiona. Escriu com si pensés en veu alta. I afegeix: “Si ens mantenim ferms, convençuts, dignes i conscients que som els hereus dels nostres avantpassats que no varen tenir fortuna en la causa de la llibertat nacional, guanyarem.” I encara hi afegeix: “La duresa que l’Estat aplica contra nosaltres no pot durar eternament.” Costa d’entendre com ho resisteixen. Cuixart me’n dona una clau: “Penso cada dia en la Muriel, noto una força a dins meu cada matí quan em llevo que és la llavor que ella hi va sembrar. Sense els nostres lluitadors que no hi són, no hauríem arribat fins aquí.” I reflexiona sobre la por i la presó: “En la nostra història, a la presó ens hi han posat tantes vegades que ja li hem perdut la por.” Escriguin-los.