A la tres
Però això ells ja ho saben
El síndic de greuges, Rafael Ribó, deia ahir que és “un error” haver judicialitzat les denúncies d’adoctrinament (de suposat adoctrinament, vaja) a l’escola. És més que un error. És una salvatjada, una barbaritat, una insensatesa, un disbarat, una ximpleria i una animalada. És una decisió que, lluny de resoldre el conflicte, l’atiarà, l’encendrà i l’inflamarà durant mesos i anys. És un error. Un immens error; tan gran que em sembla que qui el promou n’és plenament conscient, del que fa. I és per això que ho trobo encara més trist, deplorable i llastimós. És un error que les denúncies s’hagin judicialitzat i és un error la politització que se’n farà avui del cas (si és que el cas en si no es va crear per això) quan avui a Catalunya s’hi desplacin els secretaris d’Estat dels ministeris de l’Interior i d’Educació per reunir-se amb famílies d’agents de la Guàrdia Civil. Els responsables d’Interior i d’Educació saben que avui no faran res més que atiar, fer gran, el conflicte que han generat. Si a les aules el dia 2 d’octubre es va parlar de l’1-O és perquè els mestres van fer de mestres. I si això va generar algun conflicte, que no ho descarto en alguns casos puntuals, l’escola té prou mecanismes per resoldre-ho. Però no. Han decidit fer-ho gran. I ho han fet gran perquè ho volien fer gran. I perquè volen mestres porucs. Vostès han vist, han llegit, les queixes recollides pel ministeri?: un mestre que va dir que “Catalunya paga més impostos i rep menys diners”; els deures d’un professor que la mare d’un alumne va trobar sospitosos; una mestra que va explicar un conte on al final “es mata el rei i els policies dolents”; un centre educatiu “on hi ha una estelada”; un altre on a la plana web hi diu: “País: Catalunya”; un altre on uns alumnes en van insultar un altre a l’hora del pati... Són, com deia ahir Ribó, denúncies en la majoria de casos “inconsistents” i tergiversades. Acusacions inconsistents, dèbils, sense arguments i, en tot cas, de cap manera mereixedores d’acabar al jutjat. És una exageració. Però això, i aquí és on m’indigno, ja els ho he dit abans, ells ja ho saben. Per això no deixo de preguntar-me: aquesta és, de veritat, l’escola que volen per als seus fills?