El nou mapa eòlic, entre la necessitat i la imposició

La deli­mi­tació de les zones on a par­tir d'ara es con­cen­tra­ran exclu­si­va­ment els grans parcs eòlics del país ha gene­rat diver­si­tat de reac­ci­ons entre els alcal­des i fins i tot entre les pla­ta­for­mes de defensa del ter­ri­tori. N'hi ha que ho veuen bé i hi ha muni­ci­pis que rebut­gen for­mar part de les zones que sor­ti­ran a con­curs entre els pro­mo­tors.

En els fona­ments del debat hi ha l'opinió més o menys unànime que la mesura, com a fórmula, és la més ade­quada per impul­sar una segona for­nada eòlica sense el desor­dre que ha carac­te­rit­zat la implan­tació dels més de 2.000 MW de potència ins­tal·lada que ja hi ha en ope­ració, amb auto­rit­zació o espe­rant el permís defi­ni­tiu. Per arri­bar als 3.500 MW que Cata­lu­nya s'havia fixat com a objec­tiu per al 2015 i per reduir la dependència energètica de les ener­gies fòssils, aquest pas era impres­cin­di­ble, i el sis­tema esco­llit, una manera endreçada de cana­lit­zar l'impuls del sec­tor. Ara bé, sem­pre que es fes sobre la base d'un con­sens amb el ter­ri­tori que, segons es desprèn de les reac­ci­ons, ha anat només per bar­ris. Només cal sen­tir els alcal­des que s'han assa­ben­tat que for­ma­ven part d'una zona de con­cen­tració a través dels mit­jans. En canvi, l'altra cara de la moneda han estat els ter­ri­to­ris que han cele­brat el nou dibuix com la cul­mi­nació d'un procés de diàleg entre admi­nis­tra­ci­ons. D'aquesta apa­rent con­tra­dicció s'infe­reix clara­ment que el govern, d'entre les zones tècni­ca­ment idònies, ha nego­ciat només amb les que ha con­si­de­rat que tenien bona pre­dis­po­sició per arri­bar a un acord en el ter­mini que mar­cava el decret apro­vat a final de setem­bre del 2009. A la resta, l'afec­tació els ha plo­gut del cel, o els l'ha por­tada el vent. I la impo­sició només va en detri­ment de la con­si­de­ració d'una aposta necessària.