Res de nou

Quan Kofi Annan, ex-secre­tari gene­ral de l’ONU i premi Nobel de la pau, va enviar un tuit al Sr. Rajoy dient que la fi d’ETA havia demos­trat l’eficàcia del diàleg com a eina per resol­dre con­flic­tes i que per tant merei­xia ser cele­brada arreu del món, el tuit va ser supri­mit a l’acte. És més: els cinc mem­bres de l’Inter­na­ti­o­nal Con­tact Group que van nego­ciar aquesta fi d’ETA han expres­sat el seu asto­ra­ment per la manca de coo­pe­ració de Madrid en el procés, atès que durant els pro­ces­sos de pau a Timor Leste, Sud-àfrica i Irlanda del Nord, els estats res­pec­tius sí que havien col·labo­rat amb l’ICG. Al con­trari, l’Estat espa­nyol ha dit que les seves for­ces de segu­re­tat con­ti­nu­a­ran bus­cant els exe­tar­res encara en lli­ber­tat. És a dir, el govern es com­por­tarà com si ETA encara existís. Pot­ser que ho fa, això, perquè sense ETA, el con­flicte a Euskadi – ben real– es podria resol­dre pacífica­ment, pot­ser a través d’un referèndum pac­tat? Que és exac­ta­ment com es podria resol­dre el con­flicte a Cata­lu­nya –també ben real– si Madrid no tractés els repre­sen­tants cata­lans com una colla de cri­mi­nals peri­llo­sos? Perquè si, com afirma la Mon­cloa, l’únic con­flicte a Euskadi és amb les roma­na­lles d’ETA i prou, i l’únic con­flicte a Cata­lu­nya és amb una petita banda de polítics i algun líder cívic i prou, això sig­ni­fica que no poden haver-hi con­flic­tes més exten­sos i per tant reals ni en un lloc ni en l’altre. Per tant, ens asse­gura la Mon­cloa, no cal que es resol­gui res. Així de xim­ple.