Ara ja coneixen Torra

A Madrid, i quan dic Madrid vull dir el govern espanyol i tot allò que representa, inclosa una part de l’oposició, no coneixien Quim Torra. Per això quan Puigdemont dijous va pronunciar el seu nom es van dedicar a desacreditar-lo via hemeroteca i li van dir allò que era un home de palla. Un titella, vaja. Ara, però, després de la seva intervenció d’ahir, a Madrid ja el coneixen. I intueixo que a hores d’ara deuen estar del tot descol·locats. En un discurs contundent, dur, argumentat i clar (clar i català, clar i castellà i clar i anglès), Torra va fer ahir una intervenció eminentment política –com havia de ser, vistes les circumstàncies– i que es pot resumir pràcticament en una de les expressions que va utilitzar: “Farem república.” Pànic. La reacció de La Moncloa, fent un inhabitual comunicat a mig ple d’investidura, ho deixa ben clar. “El Sr. Torra ha ofert als catalans un discurs frontista, del passat i allunyat del que la immensa majoria dels catalans volen.” Estan descol·locats. Però jo em pregunto: i què s’esperaven? Un president obedient, que agraís el 155, i que passés per alt la situació dels exiliats i dels presos polítics? Ingenus. Ingenus aquells que s’esperaven això, aquí i allà. De tranquil·litat, ja els ho advertia abans-d’ahir en aquest mateix espai, no en tindrem. I il·lusos, càndids i innocents aquells que es pensaven que Torra no tenia personalitat, que serà un president titella, teledirigit, i que no prendrà decisions. A mi el discurs d’ahir em va esvair tots els dubtes. A mi. No sé si a la CUP. Perquè la darrera ocasió que vaig dir que no em passava pel cap que la CUP no investís un candidat, no ho van fer. Per això avui no els diré res de la CUP. Res de res. Els parlaré només de Torra per dir-los que va fer un bon discurs, carregat d’humanisme (em deixa perplex que a hores d’ara encara hi hagi al Parlament algú que no es commogui per la situació dels presos i exiliats) i ple de gestos. Alguns d’amables i alguns (com el “Majestad, así no”) al més pur Puigdemont style. Es pot estar d’acord o no amb el que va dir, però Torra va fer ahir un discurs de president. Se’l veia còmode. I va ser clar en apel·lar al diàleg, amb Espanya, amb Europa i també internament. Aquesta part, però, vistes les reaccions, a Madrid no la devien sentir. No escolten, i no ho faran. Som, doncs, on érem. Ara, però, si Déu i la CUP ho volen (he dit que no en parlaria), amb govern. Seguim.