Desescalar

Jo no sé si vostès s’hi van fixar, però l’altre dia, quan l’endemà de ser inves­tit Quim Torra se’n va anar a Berlín a reu­nir-se amb Car­les Puig­de­mont, l’ara expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va uti­lit­zar durant la roda de premsa el terme deses­ca­lar. És el segon cop que l’hi sento a dir. El govern espa­nyol té ara una opor­tu­ni­tat per deses­ca­lar en aquest con­flicte, va dir Puig­de­mont fent referència al fet que, a la cin­quena, final­ment a Cata­lu­nya s’havia inves­tit un nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Ningú no li va pre­gun­tar, però suposo que quan Puig­de­mont par­lava de deses­ca­lar par­lava de rebai­xar, cal­mar, min­var, miti­gar o assos­se­gar les coses, de crear un marc on tot ple­gat es pugui deba­tre amb certa tran­quil·litat, que pot­ser és el que toca­ria. No ho veig a la can­to­nada. No ho veig a la can­to­nada perquè amb pre­sos a Estre­mera, a Alcalá Meco i a Soto del Real tot ple­gat és molt com­pli­cat. Perquè Torra sap que a Cata­lu­nya hi ha una gran indig­nació pel fet que hi ha pre­sos i exi­li­ats, i sap que els ha de tenir pre­sent a cada gest. I no ho veig a la can­to­nada, sobre­tot, perquè a l’altre cos­tat, lluny d’inter­pre­tar el fet que hi hagi un nou pre­si­dent com una opor­tu­ni­tat per dia­lo­gar, que és el que Torra en el fons els ha ofert, ho viuen com una pro­vo­cació. I lluny d’aga­far-se la sus­pensió de l’euro­or­dre com una opor­tu­ni­tat per refle­xi­o­nar, s’ho han pres com una imper­tinència. I no ho veig a la can­to­nada, sobre­tot, perquè a Espa­nya estan immer­sos en una cursa frenètica entre PP, Ciu­da­da­nos i ara també el PSOE que fa fere­dat. Fa basarda veure com ara, sen­tint-los a tots ple­gats, el PP sem­bla el més mode­rat de tots. Pedro Sánchez vol ara que el delicte de rebel·lió ja no vagi rela­ci­o­nat amb violència, i Albert Rivera no vol només que no es dero­gui el 155 sinó que l’ampli­a­ria als Mos­sos, a TV3 i a vostè i a mi si pogués. Pro­ba­ble­ment, doncs, quan més interes­sant seria deses­ca­lar, pre­si­dent Puig­de­mont, més com­pli­cat és. Una llàstima.

PD. Comp­tin-me a mi també entre aquells a qui l’aus­te­ri­tat de l’acte de presa de pos­sessió de Quim Torra els va sor­pren­dre.