Les paelles de Llarena

Catalunya viu en un capítol de Perry Mason o de The Good Wife des que el buit que Mariano Rajoy va deixar en la política va ser assumit per un jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que es carrega l’Estat sobre la toga. Entre els actors sobresurten dos advocats, Jaume Alonso-Cuevillas i Gonzalo Boye, amos de cops d’efecte i frases enginyoses que semblen escrites per un guionista que vulgui mimar els seus personatges. Un és prudent i irònic, i l’altre és optimista irredempt i mordaç, així que a l’escena es complementen. Davant seu –i de la resta d’advocats com ara Jordi Pina, Marina Roig, Andreu van den Eynde o Aamer Anwar– hi ha un antagonista, Javier Ortega, de Vox, que no riu mai i per a qui tenir a la presó Oriol Junqueras el 5 de gener era “el millor regal de Reis”. “Quan fas quatre paelles alhora, és possible que se’n cremi alguna, i sembla que de moment la de Suïssa ja s’ha cremat”, vaticinava Alonso-Cuevillas al març sobre el repte de Llarena de cuinar les euroordres a Suïssa, Bèlgica, Escòcia i Alemanya. Dos mesos després de la sentència, la paella belga de Llarena és ja un arròs covat sense Bob-Dogi, nom del ciutadà romanès que perseguirà el jutge de per vida. “Avui serà un gran dia...”, avisa Boye de bon matí per a esglai de Llarena. El recurs desesperat del jutge és ara esferificar l’arròs a veure si en surt un plat dels que necessiten mitja hora d’explicació en ser servit, però els experts veuen això d’oblidar l’ordre espanyola abans de provar sort a l’estranger com un error propi del cuiner becari que fa la paella amb fideus. Potser el clixé que els turistes devoren qualsevol cosa que sembli arròs va convèncer Llarena que els paladars internacionals serien poc exigents amb la seva cuina imaginativa, i més veient com l’afició local coreja la seva paella espanyola. Segons els mestres arrossers, és el que passa quan creus que l’Estat té cabuda sota la toga i la gorra de cuiner i t’obsessiona tant el groc del safrà que oblides l’ingredient Bob-Dogi.