El supremacista Torra

Uns minuts després que Carles Puigdemont designés Quim Torra com el seu successor, l’operació d’Estat es posava en marxa i la xarxa s’inundava de la captura d’un fil seu de Twitter que ja havia vist la llum en el seu període d’interinatge a Òmnium Cultural. El linxament mediàtic a Torra estava organitzat pels que consideren que el com pitjor millor és el que cal un cop s’han perdut les eleccions i ja han vist que, per vies estrictament democràtiques, ja han perdut Catalunya. Aquesta sèrie de tuits, que Torra va esborrar el primer cop que van sortir a la llum, és més que un error: el seu to és intolerable, simplement. Ara, per això es pot dir que l’autor dels tuits és racista, xenòfob, supremacista? No ho sé... només amb aquest fil, que Torra va fer mentre mirava una entrevista a Albert Rivera a la televisió i que, sincerament, és una forma en què jo no l’hauria respost, no l’hi puc considerar. Com no ho faré amb l’Elisenda Alamany per una sortida de to de fa 10 anys. I, en tot cas, tot plegat seria com el “netejar Badalona” de Xavier Garcia Albiol, el “cal desinfectar Catalunya” de Josep Borrell... Per exemple. O no?

N’hi ha més, però, diuen els que titllen Torra de racista: els seus articles. Bé, analitzem-ho. Resulta que tots els mitjans que li retreuen la seva actitud “supremacista” reprodueixen parts, la majoria descontextualitzades, de dos o tres articles. I prou. Algun que critica el moviment del 15-M –no hi estic d’acord, però racista?–, algun que elogia els almogàvers –llegiu l’article sencer, si us plau, i no perdeu ni una línia– i el més famós, La llengua i les bèsties, en què se serveix d’un conte per criticar els responsables de la campanya contra Swiss Air pel fet d’usar el català en els seus vols. Sincerament, és un recurs literari. Va massa enllà? Sí, pel meu gust. Però resumir el seu pensament, els seus llibres, la seva trajectòria dient que és “el Le Pen català”, com diu Pedro Sánchez... no sé. Le Pen, el d’“una, grande y libre”, com li agrada darrerament al PSOE.

Hi ha dins del sobiranisme català supremacistes? Sens dubte. Són minoritaris i han estat arraconats, fins ara, per la majoria? També. Supremacisme no és defensar la llengua i la cultura nacionals d’un territori. Supremacisme és imposar la llengua i la cultura d’un territori a un altre. Supremacisme també és dir que Catalunya va ser construïda, només, pels nouvinguts, perquè aquí tot era un erm i ningú treballava. Seria desitjable que la demagògia s’aturés i que es jutgés el president Torra per les seves declaracions i els seus actes, però això no passarà. L’unionisme, els del 155 amb l’ajut d’uns comuns a un any de les municipals, no ho permetran.