Aquelles casernes (2)

Parlàvem fa dos dilluns de les antigues casernes de Girona com a memorable espai dels grans concerts que van tenir lloc a la ciutat entre el 1988 i el 1992, i ens vam aturar l’estiu del 1989. Després del gran èxit del concert de Loquillo i Sopa de Cabra, el 20 de juny, tres dies després hi va actuar l’Orquesta Mondragón, que no va poder competir amb la revetlla de Sant Joan i va ser un petit fracàs, però no tant com el concert dels Hombres G, el 30 de juny, que es van quedar molt lluny d’omplir el recinte, com Kool & The Gang, l’1 de juliol. El 4 de juliol hi va tenir lloc la primera de tres nits dedicades al rock fet a les comarques gironines, amb Kitsch, Metropol i Locura de Amor, i el divendres 7 de juliol va arribar Mecano i, amb ells, l’escàndol. Oficialment es van vendre unes 13.000 entrades, però també es va dir que se n’havien venut més del compte. Va haver-hi un gran embolic en els accessos i més de dues mil persones es van quedar al carrer, amb l’entrada a la mà. “Ana Torroja, reina del caos”, va ser el títol de la crònica que en va fer Imma Merino. El tema va portar molta cua durant setmanes, també en el ple municipal, on es va informar que en realitat s’havien venut 18.013 entrades i CiU, a l’oposició, va demanar un altre concert de Mecano per als que no hi van poder entrar. L’Ajuntament va acabar retornant els diners de les entrades als perjudicats.

L’estiu del 1989 va continuar amb altres dues nits de rock gironí, amb Tremendos, Isis i Contraseña (11 de juliol) i Sangtraït i Apátridas (18 de juliol), però també amb els concerts de Danza Invisible (14 de juliol) i un singular programa doble –o triple– format per Luz Casal, Los Inhumanos i una noia que va fer un striptease per cortesia del grup valencià, el 21 de juliol. Pocs dies després es va difondre que el pla especial de les casernes, redactat per Bohigas, Martorell i Mackay, incloïa la construcció d’un llac piscina, però també un auditori a l’aire lliure per a uns 6.000 espectadors. No cal buscar-lo a l’actual parc del Migdia.

Però continuem amb els concerts que es van fer a les casernes: Miguel Ríos hi va tancar la temporada estiuenca del 1989, el 28 de juliol, i per Fires es va programar en aquest espai els concerts de Rosendo, el 28 d’octubre; Los Rebeldes –que ja hi havien actuat l’estiu del 1988– el 31 d’octubre, i Sopa de Cabra, Sui Generis i Contraseña, el 4 de novembre, per confirmar “el bon moment del rock gironí”, com va escriure Àngel Quintana. El 22 de desembre, els instituts de Girona van organitzar un concert de fi de trimestre a les casernes, amb Sui Generis, Barri Baix, Parriana, Nasty i Arsènik. El 1990, amb el canvi de dècada i l’èxit creixent del nou rock català, Sopa de Cabra va presentar el 27 d’abril a les casernes el seu segon disc, La roda, ja com un grup de primera línia (continuarà).